Quantes vegades ens plantegem: «Què he de fer?» Patimincerteses, apareixen dificultats per decidir amb llibertat, ens condicional’atracció pels béns i el consum, hi ha hàbits adquirits i inèrcies que nodeixem, i també una recerca de seguretat. Són elements que amb freqüència acompanyenla nostra preocupació, sobretot quan es tracta d’alguna cosa que ens afecta demanera molt directa en la nostra professió, en la vida de família, en les decisionsvocacionals, en la relació amb els altres i tantes situacions que se’nspresenten cada dia. Davant de tot això, no només ens demanem: «Què he de fer?»,sinó també: «Què faria si em trobés en una determinada circumstància noprevista i que se’m presentés de cop?»
Darrerament, amb ocasió de l’erupció volcànica a La Palma,aquesta darrera pregunta —«Què faria?»— ha estat plantejada des de tots elsindrets, una pregunta que ens desinstal·la i ens arriba al cor, mogut per lasorpresa i la gravetat del lloc d’on prové. Quants milers de persones han hagutde deixar en pocs minuts i amb dolor casa seva i totes les seves possessions…Apareix de cop un incòmode interrogant: «Què s’emportaria vostè de casa seva sitingués un quart d’hora per haver-la d’abandonar?» Tots hem hagut de respondreamb rapidesa afectats per una urgència que la veiem plena d’angoixa en aquellespersones i famílies amenaçades per l’allau de lava que se’ls abraonava al damunt,preveient que eren a punt de perdre-ho tot. Què hauríem fet cadascun de nosaltres?Què hauríem escollit per emportar-nos?
En la resposta ens hi va tot allò que tenim, però sobretotes posa en joc allò que som, les prioritats que tenim, els valors humans iespirituals que compartim, l’actitud davant les necessitats que ens afecten, lasituació de pobresa que ens envolta. La resposta ens afecta a cadascú i també atots pel sol fet que d’ella se’n desprenen els valors de l’austeritat i lasolidaritat, a més de la caritat i l’ajuda sempre perenne quan hi ha algú quesofreix. En aquest sentit, hem obert tots els fronts d’ajuda i hem pres moltamés consciència de la gravetat del problema que pateixen tantes famíliesd’aquesta illa germana de Canàries.
A un jove que volia ser una bona persona, Jesús, mirant-loamb afecte i volent que fos totalment lliure, li va dir: «Només et falta unacosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresorguardat en el cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,21). Demanem aquella«saviesa» que ens ajudi a veure les coses, els esdeveniments i les persones ambels ulls de Déu, que són d’amor. És aquesta la que ens farà mirar amb unsaltres ulls, amb els ulls nous de la fe i de l’estimació, tot allò que ensrodeja i, perquè afecta les persones i l’entorn natural, ens preocupa i volem posar-hisolució.
