Recentment hem sentit a dir que la pandèmia del coronavirus ha creat un estat d’alarma, de por. I, com que de vegades, durant aquests mesos ha ressonat el crit de Jesús «no tingueu por!». És el crit del Ressuscitat que envaeix amb força tot l’Evangeli. Fixem-nos en la insistència, ho diu i ho torna a repetir: «No tingueu por!» A més, la seva presència convida a la confiança, a no tenir por. Aquest crit hauria de ser suficient per no fer-nos els sords i entendre quina bona notícia hem d’escampar entre els qui convivim i quins gestos hem de fer que siguin un signe de confiança i proximitat.
Tanmateix, de quina por es tracta? Potser hem de començar pensant cadascú en ell mateix. Hi ha pors que ens impedeixen d’actuar amb llibertat, parlar amb sinceritat, relacionar-nos amb espontaneïtat. Prou vegades no aconseguim desfer-nos de certs esclavatges com ara els prejudicis, l’enveja, la poca autoestima i determinades actituds egoistes que ens fan desconfiats i ens allunyen de Déu i dels altres.
Feta enfora la por, la confiança pot tornar a néixer i podem convertir-nos en un do per als altres. Per a això, cal l’amor. No hi ha cap altra opció. L’amor és el do que Déu ens fa en la persona de Jesús. Ho llegim a la primera carta de Joan quan diu que «l’amor no coneix la por. Si l’amor és prou gran, treu fora la por» (4,18). De l’amor en neix la solidaritat en el bé, que sempre prové de Déu perquè Déu és Amor.
És un fet que la por ens acompanya sempre quan la desconfiança ens envaeix i deteriora les relacions humanes. La causa es troba en el pecat, en el rebuig de Jesús en la mesura que és qui ens ofereix l’oportunitat de confiar en Ell. Aleshores es tem el pitjor. En contra del que Déu vol, la por és instigada per uns i patida per altres: la por que generen la inseguretat ciutadana i l’amenaça terrorista; la por que ocasiona l’amenaça d’una pandèmia o una malaltia incurable; la por que prové d’actituds totalitàries en les relacions laborals i polítiques; la por que prové de la duresa amb la qual s’ataca les persones; la por provocada pels qui s’erigeixen en jutges implacables dels altres; la por que crea ansietat en persones maltractades, objecte d’una injustícia; la por que prové de la persecució i de l’atropellament dels drets humans, i tantes, tantes altres pors. Jesús surt al pas i ens torna a dir «no tingueu por!». L’eficàcia de la seva acció ens allibera de totes les pors si ens adherim confiadament a la seva persona i ens deixem acompanyar. Quina confiança poder arribar a dir constantment «el Senyor em fa costat!».
