Propers a celebrar el dia 1 de Maig, festa de sant JosepObrer i del Treball, ens situa davant la necessitat de portar a la pregària ladramàtica situació de l’atur que condemna milions de persones a una crisieconòmica, humana i familiar sense precedents. No podem quedar-nos sense reaccionardavant les xifres que cada dia apareixen de forma creixent i alarmant. Però,què fer? Com demanar condicions de treball digne si ni tan sols hi ha la possibilitatde trobar feina? Com ajudar a aconseguir quelcom als qui no havent-hi la pandèmiapodrien sentir-se laboralment actius? En aquests moments fa patir que lesperspectives siguin ben poques i no hi ha altra solució que comptar amb lesajudes puntuals.
Fa mal donar consells quan la precarietat laboral assotatantes famílies i les solucions estan a un nivell que ens depassa. El papaFrancesc diu que «no existeix pitjor pobresa que aquella que priva del treballi de la dignitat del treball. En una societat realment desenvolupada el treballés una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no sols és una manerade guanyar-se el pa, sinó també una via per al creixement personal, perestablir relacions sanes, per expressar-se a si mateix, per compartir dons, persentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i, en definitiva, perviure com a poble» (Fratelli tutti, 162).
Per això dirà que el gran tema és el treball i que «lapolítica no pot renunciar a l’objectiu d’aconseguir que l’organització d’unasocietat asseguri a cada persona alguna manera d’aportar les seves capacitats iel seu esforç», ja que «la cosa veritablement popular —perquè promou el bé elpoble— és assegurar a tothom la possibilitat de fer brotar les llavors que Déuha posat en cadascú, les seves capacitats, la seva iniciativa, les sevesforces» (ibíd.). Crear llocs de treball és avui el repte més gran, però nopodem dir que sigui impossible si des de l’educació i la mateixa organitzaciósocial es van obrint camins de participació, encara que es faci des d’unaperspectiva més austera. Des de Càritas hem vist que per aquí es pot caminarperquè els llocs de treball aconseguits han ajudat a mantenir l’esperança.
Sempre haurem de reivindicar per a tothom un treballdecent, signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona, però ala vegada haurem de promoure aquelles relacions que capacitin per a un nou ordesocial i polític, basat en l’amistat social i la caritat política, conjunt delqual se’n desprèn una nova mentalitat que afavoreixi una economia de comunió ique orienti tota l’acció al bé comú, fugint de populismes i falses promeses. Hicau molt bé que en aquesta arriscada aventura ens deixem acompanyar per l’obrersant Josep perquè intercedeixi amb vista a superar l’atur i trobar feina per atothom.
