Diuen els resultats de moltes enquestes que la família és la institució més valorada, i amb diferència, per sobre d’altres. Tanmateix, i sense negar-ho, altres dades revelen la crisi que pateix. Com ens situem, nosaltres, persones de fe, davant d’aquesta realitat que es presenta ambivalent? On trobar llum per a un discerniment equilibrat i per a una actuació eficaç en favor de la família?

«Necessitem contemplar la família amb amor, valorar-la pel que és i per la tendresa amb què Déu la mira».

La contemplació de la família de Jesús, Maria i Josep sempre ens dona l’oportunitat d’apropar-nos a aquesta llar de Natzaret. Si ho fem, és perquè ens pugui servir de model de referència, brúixola que cerca el nord vers el qual adreçar la nostra mirada i reconduir els nostres passos. Amb tot, l’abundància de senyals emeses des de la complexitat de situacions humanes que ens rodegen, fa que hàgim d’estar en permanent atenció per captar, com ho fa el radar, els seus múltiples missatges. Què fer per escoltar i fer cas d’aquestes crides que ens interpel·len i així descobrir el misteri de l’amor de Déu amagat en el cor de cada família?

Jesús va néixer i va viure en una família concreta acceptant totes les seves característiques pròpies, i així, va donar una dignitat excelsa a la institució matrimonial. Aquest «nord» que és la família de Natzaret ens obre a les dimensions de la família humana i projecta tota la seva llum sobre la nostra pròpia experiència familiar, i sobre la missió que cada membre ha de realitzar en ella i envers la mateixa societat de la qual n’és una cèl·lula viva.

De fet, necessitem contemplar la família amb amor, valorar-la pel que és i per la tendresa amb què Déu la mira. Sabem que es tracta d’una comunitat en què les persones s’estimen i estan cridades a estimar-se més. Afegim-hi a més el que se’ns demana: «Revestir-nos de sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència.» Però sobretot —i va bé escoltar-ho per fer-hi cas— una cosa tan urgent que necessita de l’esforç quotidià i ajuda a superar desavinences i mals moments: «Suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona» (Col 3,12-14). Deixem que sigui l’amor el qui mani per damunt de tot.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca