El govern de l’Església catòlica i el moment actual del Papa i dels seus col•laboradors ha estat aquest dijous el tema del programa El Mirador de l’actualitat. Els periodistes Salvador Aragonès i Daniel Arasa, el president d’E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, i el delegat de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, Josep Maria Martí Bonet, han coincidit en la idea que el fet “que un arquebisbe o bisbe sigui cardenal pot influir en la vida diocesana” en algunes qüestions, però “pot ser que no es noti en el dia a dia”. Miró i Ardèvol ha recordat que “normalment un cardenal, malgrat la seva dignitat i el seu paper de més proximitat amb el paper, té davant el seu territori diocesà la mateixa dinàmica que si no ho fos”.

Martí Bonet ha destacat que “el cardenal és un col·laborador directe amb el Papa i, per tant, té una missió que va més enllà del seu territori, i això ha d’influir d’alguna manera” en tots els àmbits. Salvador Aragonès ha recordat que “el Papa Francesc ha insistit molt, i fa molt bé, en la necessitat que els cardenals siguin sobretot servidors, no pas prínceps”. En qualsevol cas, els canvis de filosofia, els gestos de Francesc, la creació de nous cardenals que trenquen els tradicionals equilibris territorials i de seus diocesanes, les claus d’un missatge renovador que connecta amb el món, els problemes interns són qüestions que obren una reflexió de futur molt important per a l’Església i per a la seva connexió amb el món. Amb el nou cardenal Joan-Josep Omella, Barcelona continua present, ininterrompudament des de fa més de 40 anys, en el Col•legi Cardenalici, i gairebé permanentment aquest temps amb un cardenal elector.