“Els pobles i els ciutadans aspiren a viure en pau. La pau és un dret humà universal, no pas un parèntesi entre guerres”

El clima de tensió creixent a Europa, alimentat per discursos que promouen el rearmament i la militarització com a resposta als conflictes internacionals, genera una preocupació profunda des de la perspectiva de l’Evangeli, la Doctrina Social de l’Església i el missatge del papa Francesc. Davant d’aquesta tendència, no és estranya la reacció d’una gran part de la població expressant inquietud i desacord. Més enllà de possibles lectures ideològiques entre aquells que donen suport o critiquen l’increment de la despesa militar i un cert relat prebèl·lic a Europa, és urgent una reflexió que reivindiqui el diàleg i la diplomàcia com les veritables vies per a la pau. No és bonisme ni ingenuïtat. I no podem deixar que les decisions les prenguin únicament els governants de les nacions. En la immensa majoria d’ocasions, els pobles i ciutadans d’aquests governs aspiren a viure en pau. La pau és un dret humà universal, no pas un parèntesi entre guerres.

Els successors de Pere dels darrers dos segles han estat una veu constant en la denúncia de la guerra com a fracàs de la humanitat. En nombroses ocasions, el papa Francesc ha advertit sobre la “bogeria” de l’armamentisme i la perillosa lògica de l’escalada bèl·lica, que no només fa augmentar el patiment humà, sinó que també reforça una economia de la mort en què el comerç d’armes es prioritza per damunt del benestar dels pobles. Com ha insistit el Pontífex, “no podem confiar en les armes per garantir la pau”, ja que aquestes armes només perpetuen la por i l’hostilitat.

Des de la Doctrina Social de l’Església, el recurs a la guerra només es pot considerar en circumstàncies límit i com a últim recurs, segons els criteris de la “guerra justa” establerts per sant Agustí i sant Tomàs d’Aquino. No obstant això, el magisteri recent ha posat un èmfasi creixent en la necessitat de superar aquesta lògica, promovent la resolució pacífica dels conflictes i el desarmament progressiu. Documents com Pacem in terris de sant Joan XXIII o Fratelli tutti del papa Francesc subratllen que la veritable pau només es construeix sobre la justícia, el respecte als drets humans i la fraternitat entre els pobles.

El rearmament, lluny de ser una garantia de seguretat, fomenta una espiral de desconfiança i agressivitat entre nacions. La història recent demostra que les estratègies basades en la dissuasió armada sovint deriven en conflictes oberts, amb conseqüències devastadores per a la població civil. A més, darrere del discurs bel·licista, hi ha interessos econòmics evidents. Segons informes de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), la despesa militar mundial va assolir un rècord de 2,24 bilions de dòlars el 2023, amb els Estats Units, la Xina, Rússia, l’Índia i l’Aràbia Saudita al capdavant. A Europa, Alemanya, França i el Regne Unit han incrementat significativament els seus pressupostos militars.

Les grans corporacions del sector armamentístic es beneficien enormement d’aquest augment de despesa. Aquest complex militar-industrial exerceix una forta pressió sobre els governs perquè continuïn incrementant els pressupostos de defensa, i consolidin una lògica de guerra perpètua que només en beneficia els accionistes.

L’increment de la despesa militar té un impacte directe en la retallada d’inversions en sectors socials fonamentals. En diversos països europeus, l’augment dels pressupostos de defensa ha anat acompanyat de retallades en sanitat, educació i assistència social. El 2023, Alemanya, per exemple, va augmentar la seva despesa militar en un 8,3%, mentre reduïa el finançament de programes socials i de cooperació al desenvolupament. De manera similar, el Regne Unit i França han reorientat recursos cap a la indústria armamentística, i han reduït significativament els fons destinats a l’ajuda als països en desenvolupament.

Aquestes retallades en cooperació internacional han agreujat les crisis humanitàries en diverses regions del món. La reducció de l’ajuda al desenvolupament a l’Àfrica i al Pròxim Orient ha contribuït al deteriorament de les condicions de vida en països ja afectats per la pobresa i la inestabilitat política, fet que alhora ha intensificat els fluxos migratoris cap a Europa. La manca d’inversions en infraestructures bàsiques i en projectes de desenvolupament sostenible empeny milers de persones a fugir dels seus països a la recerca d’oportunitats millors, generant crisis migratòries que després són instrumentalitzades políticament per justificar polítiques de seguretat més restrictives. Una espiral perversa.

Un altre factor preocupant és la creixent manipulació de l’opinió pública a través de les xarxes socials i la intel·ligència artificial. Governs amb tendències autocràtiques utilitzen aquestes eines per modelar les consciències, difonent narratives que justifiquen la guerra i la por com a elements necessaris per a l’estabilitat. Rússia, la Xina i altres països han implementat estratègies sofisticades de propaganda digital per influir en la percepció pública i justificar les seves polítiques expansionistes. La desinformació i la polarització social són tàctiques cada cop més utilitzades per predisposar la població a acceptar mesures bel·licistes i l’augment de l’autoritarisme. En aquest context, és urgent promoure l’alfabetització mediàtica i fomentar un pensament crític que permeti resistir la manipulació informativa.

En un món cada cop més polaritzat, l’Església insisteix que la veritable seguretat no s’aconsegueix amb més armes, sinó amb més justícia, més solidaritat i un major compromís amb el bé comú. La pau és un camí que exigeix valentia, però és l’única via que garanteix un futur digne per a les noves generacions. En aquest sentit, fem una crida als líders europeus perquè abandonin la retòrica bel·licista i es comprometin amb una política exterior basada en la reconciliació i la construcció de ponts, no de murs ni de fronts de batalla.

Com ha dit el papa Francesc, “la guerra és sempre una derrota per a la humanitat”. Que aquesta convicció il·lumini les nostres decisions i ens impulsi a treballar per un món on la pau no sigui una utopia, sinó una realitat assolible.