En les democràcies modernes els poders legislatiu i executiusón jutjats pel poder judicial. El poder judicial es jutja a si mateix, encara quesigui en diverses instàncies. Què hem de dir, però, quan hi ha una únicainstància que s’ha de jutjar a si mateixa?

La qualitat de la judicatura, aleshores, rau en lamaduresa personal i en la consciència oberta o tancada, crítica o ingènua decada magistrat. D’això l’acadèmia en diu jurisprudència. Tanmateix, atès que ningúno és neutral, sinó que la natura humana està condicionada pel respecte o duresaenvers l’altre, per la flexibilitat o inflexibilitat, per la humilitat o l’arrogància,és bàsic que cada jutge, a banda del debat jurídic intern, escolti tres instànciescrítiques: l’opinió pública (les mirades sociològiques), la filosofia (lesanàlisis des de la raó) i la teologia (la reflexió sobre Déu i lesespiritualitats).

La crítica de l’opinió pública és diversa i, sovintcontradictòria, però si el jutge escolta tothom i no solament els quecoincideixen amb la seva ideologia, pot disposar d’uns elements valuosos per talde prendre una decisió ponderada i assenyada.

La crítica independent dels filòsofs i de les cièncieshumanes és imprescindible, perquè planteja les preguntes de fons des de la raó,que poden ajudar el jutge a elaborar una resolució realista i madura.

La crítica de la teologia també és convenient, perquèdenuncia els ídols de torn, que són productes de l’ésser humà i, doncs, tambél’egolatria de creure que algú posseeix tota la veritat, que la identifica amb la pròpia ideologia. Això ajudaa ser conscient dels propis límits, a no deixar-se pressionar pel poderestablert (econòmic, polític, ideològic, religiós…), a no caure en el paranyde l’arrogància i en el menyspreu delsque pensen diferent, etc.

Dit en positiu, la teologia pot ajudar el jutge arespectar la dignitat de l’ésser humà i, especialment dels més pobres imarginats, a acollir la llum i la força de la intuïció i de les vivènciesespirituals autèntiques, en vista a treballar sempre pel bé comú i ambhumilitat. Altrament, el jutge pot vèncer però no convèncer i aleshores, potimposar la seva decisió, però la història l’acabarà posant al seu lloc. En elcas del cristianisme, la contemplació de Jesucrist a la creu, condemnat pelpoder judicial del seu temps, i que avui continua essent l’esperança de milionsde dones i homes dels cinc continents, és una icona d’aquesta justíciarestaurada. Val a dir, doncs, que aquesta visió inspirada en la reflexióteològica és bona per la justícia.

Peraixò, a la nostra societat hem de tenir un gran respecte pel dret i per lajudicatura, però no podem renunciar a la crítica racional, ni a la denúncia…i això ens permet anunciar la força de laveritat per damunt de la veritat de la força.