La Bíblia no és pròpiament un llibre, sinó una veritable biblioteca, formada per uns setanta escrits d’èpoques, llocs i estils molt diversos. Els textos més antics es remunten potser a nou o deu segles abans de Crist, i els més recents són de finals del segle I o fins i tot de principis del segle II després de Crist.

Una bona part dels llibres bíblics són anònims, o bé són atribuïts a algun personatge important en el qual s’inspiren o de qui volen posar-se sota l’autoritat. Així, per exemple, molts Salms són atribuïts a David, tot i que es veu fàcilment que tenen característiques molt diferents i que provenen d’èpoques força distants entre si.

Alguns llibres bíblics, més que l’obra d’un sol autor, són el resultat d’un llarg procés d’elaboració i de transmissió de tradicions a l’interior del poble d’Israel, o bé entre els primers cristians. En aquest sentit, gairebé es pot parlar d’obres col·lectives, que expressen la fe i la cultura de tot un poble o una comunitat.

Si bé alguns escrits bíblics tenen una notable qualitat literària, allò que se’n valorava era la força teològica i la capacitat d’expressar la fe compartida. Per això mateix no era tan important qui els hagués escrit. Els mateixos evangelis no contenien inicialment la indicació del nom del seu autor.

Una qüestió diferent és la convicció creient segons la qual la Bíblia és “paraula de Déu”, una expressió que no significa de cap manera que Déu “dictés” als escriptors bíblics les paraules que havien d’escriure.