Els set sagraments, com a signes visibles de l’acció de Déu en moments crucials de la nostra vida, tenen tots ells un fonament evangèlic. La vida de Jesús, de fet, va ser un gran sagrament fet carn: presència física i palpable de Déu entre nosaltres. Tot el que va fer és una mostra de l’amor de Déu vers la humanitat.

El baptisme té un preludi en Joan Baptista, com a gest de penediment i purificació dels pecats. Quan Jesús es bateja, l’Esperit Sant davalla sobre ell (Marc 1,9-11; Mateu 3 i Lluc 3,21). És l’origen del baptisme cristià, que uneix purificació i conversió amb la unció de l’Esperit. L’aigua és signe de puresa i també de vida. L’oli és signe de la reialesa a la que som cridats; antigament, reis i sacerdots eren ungits amb oli. El baptisme ens agermana amb Jesús i ens fa fills de Déu. Per a Jesús va significar l’inici de la seva missió; per a nosaltres és l’inici de la nostra vida cristiana, marcada per una vocació a la que tots som cridats.

La confirmació es relaciona amb Pentecosta (Fets 2): l’Esperit de Déu omple els deixebles que esdevenen apòstols, testimonis de Jesús que porten l’evangeli a tot el món. La força divina potencia els carismes de cadascú i capacita per a la missió.

La penitència o perdó dels pecats: Jesús l’exerceix al llarg de tota la seva vida pública. El perdó allibera i guareix el cos i l’ànima de la persona. Jesús perdona i dona la facultat de perdonar als seus deixebles: tot el que deslligueu a la terra, quedarà deslligat al cel. La penitència, com veiem en l’episodi de la dona i el perfum (Lluc 7,36-50), demana dolor pels pecats i molt amor; però a més, com veiem en Zaqueu (Lluc 19,1-10), requereix un canvi real de conducta i gestos concrets de reparació.