El judaisme, com altres grans religions, es divideix en diferents branques o famílies, que responen a diverses maneres d’entendre i viure la seva fe.

D’entrada, el judaisme és més que una religió: és una tradició, una cultura i una identitat. Avui, molts no creuen en Déu però se senten jueus. Les deportacions i la diàspora han fet que el lligam a una terra o a un estat ja no sigui fonamental. La base i nucli unificador del judaisme està en una experiència que recullen les escriptures sagrades: Israel se sent poble elegit per Déu i estableix un pacte de fidelitat i amor amb ell.

Podríem dir que el judaisme s’arrela en la Bíblia Hebrea (Tanakh), que té com a part essencial la Torà (Pentateuc). A més, hi ha la tradició oral, recollida en el Talmud, que té dues grans branques: la Halacà (lleis) i la Mixnà (tradicions orals). Aquests escrits són la carta magna dels jueus. El Tanakh inclou 24 llibres que pertanyen a l’Antic Testament de les Bíblies cristianes.

Avui hi ha diferents grups dins del judaisme. Per simplificar, distingirem tres grans corrents:

Ortodox: interpreta literalment la Bíblia i segueix amb rigor la Torà i totes les lleis. Té influència de Maimònides i els cabalistes medievals.

Reformista: se centra en el judaisme com a religió i no com a cultura o nació, no segueix les lleis rituals i adopta les llengües vernacles. Admet dones rabines.

Conservador: segueix la Torà escrita, però no totes les tradicions orals, i s’obre a la discussió i interpretació dels textos. Considera el judaisme com una religió i també una nació.

Altres moviments, com el judaisme reconstruccionista i l’humanista, són adaptacions del judaisme antic a la cultura i circumstàncies actuals, obertes a noves interpretacions de les Escriptures i la Llei. També són coneguts els grups ultraortodoxos, com els hasidim.