Aquestes són les paraules que el Sr. Jaume Vidal posava al Facebook de l’amiga Pilarín Bayés, al costat de la fotografia d’aquesta gran ninotaire, dibuixant una garlanda de flors a la tapa del taüt de la seva filla Maria. I sí, és veritat. La Pilarín, amb el cor esquinçat però alhora plena de fe en Jesús Ressuscitat, pintava una garlanda al taüt de la seva filla, “perquè marxi envoltada de flors”. És l’art i la sensibilitat, la tendresa i la fe de la Pilarín, que converteix les llàgrimes en espurnes que donen consol.
Quina meravella, que macos els dibuixos de la Pilarín i el seu “gest, tan bonic enmig de tant dolor”, com deia una altra persona, Marta RS, al Facebook de la Pilarín, per donar-li el condol.
I encara una tercera frase, de Lourdes Bartrolí, al Facebook de la Pilarín, que m’ha impressionat: “Un gest com aquest, només el pot fer una dona des d’un cor seré i ple d’amor. Maria vola ben alt envoltada pel perfum de les teves flors i l’escalf del vostre amor.” I és veritat: la Pilarín és una dona de cor serè, esperançat i joiós, ple d’amor i de fe.
La mort d’una filla sempre esquinça el cor d’una mare. I és així com deu trobar-se la Pilarín, amb el cor adolorit i esquinçat. I amb tot, perquè ella és una dona de fe i creu en la resurrecció dels morts, la Pilarín ha envoltat de flors el taüt de la seva filla, com va fer, fa uns anys, amb el taüt del seu espòs.
La Pilarín sap que la mort no és la fi de res. La mort no és com un punt final, sinó només com un punt i a part. És com una porta, també pintada de flors, que s’obre, i darrere de la qual hi ha el bon Déu que ja haurà abraçat la Maria Sala. La mort és (encara que la visquem amb dolor i llàgrimes), el pas a la vida per sempre.
Quan fa uns mesos, TV3 va dedicar un programa a la Pilarín, aquesta gran ninotaire deia, recordant els fills i els nets, que el més important a la vida és saber que “Déu creu en nosaltres”. I és que “Déu és un bon home”, hi afegia, plena de tendresa, la Pilarín.
Aquesta garlanda de flors és un cant d’esperança que “només el pot fer una dona des d’un cor serè i ple d’amor”
La garlanda que la Pilarín ha pintat al taüt de la seva filla, és un cant d’esperança que “només el pot fer una dona des d’un cor serè i ple d’amor”. I també és un cant pasqual ple de fe. I és que de la mateixa manera que el ciri pasqual, símbol del Senyor Ressuscitat, és ornat de flors, també el taüt de la filla de la Pilarín, temple del Déu viu, és ornat amb aquestes flors tan belles que ha pintat la seva mare.
Mentre vivim en un món envoltat del sense sentit i de la negació del més enllà, el dibuix de la Pilarín ens parla de transcendència, d’unes flors que ens parlen de vida, de bellesa i de plenitud.
Com deia el teòleg Sören Kierkegaard, “només la fe proporciona a l’home el valor i l’audàcia necessàries per mirar la mort de cara”. I també la fe, que ha fet que la Pilarín pintés el taüt de la seva filla, tot creient i sabent que la mort no té l’última paraula.
Les flors blanques, tan maques (amb l’heura verda), que la Pilarín ha pintat i que acompanyaran la seva filla en el seu camí cap a Déu, converteixen “les llàgrimes en espurnes que donen consol”. I com que el Déu de Jesús no és un Déu de morts, sinó de vius (Lc 20,38), la Pilarín, tot pintant la tapa del taüt de la seva filla, ens mostra la fe en el Senyor Ressuscitat, tot creient que la Maria viurà per sempre en la plenitud de l’amor de Déu.
