Un dels reptes als quals s’enfronta qualsevol persona involucrada en un procediment judicial de família en la varietat dels professionals que hi intervenen. Breument, són:
Jutges: són els que adopten la resolució. Poden ser jutges especialitzats en família o jutges de primera instància i instrucció que tenen competència en matèria de família. En temes de família, i per la delicadesa de les resolucions que adopten, i amb observança de les normes de procediment, cal que desenvolupin les anomenades soft skills, com ara, l’escolta activa, el saber empatitzar sense perdre la imparcialitat, saber preguntar en situacions de vulnerabilitat, saber gestionar emocions i certa perspicàcia per saber endevinar el conflicte subjacent en les relacions interpersonals.
Advocats: tenen per missió l’assessorament, conciliació i defensa dels interessos que els han estat confiats (art. 30 Estatut General d’Advocacia). És convenient que estiguin especialitzats en temes de família i de protecció de la infància. És important que fomentin la mediació i altres formes alternatives de resolució de conflictes, com pot ser el dret col·laboratiu. També que mantinguin una comunicació respectuosa i transparent entre advocats, mantenint el secret professional, que tinguin un enfocament en la resolució del conflicte basat en la coperantalitat positiva, que sàpiguen planificar a llarg termini, evitar l’escalada del conflicte, i neutralitzar la tendència a la identificació amb el propi client.
Ministeri Fiscal: intervenen en els processos de família sempre que algun dels interessats sigui menor, incapacitat o estigui en situació d’absència legal i han de vetllar per l’interès superior de la persona afectada (art. 749.2 Llei d’enjudiciament civil). Intervé al llarg de tot el procediment i emet un informe final de conclusions sobre els interessos de les persones afectades. Tenen un paper molt important en les audiències de les nenes, nens i adolescents, participant activament en la conversa i coneixent de primera mà les seves opinions, inquietuds i desitjos.
Equips Tècnics judicials: integrats per psicòlegs i treballadors socials, adscrits als jutjats de família, emeten informes pericials, bàsicament, encara que no exclusivament, sobre les capacitats i habilitats parentals. En la seva metodologia destaca l’entrevista d’avaluació psicològica i els tests psicomètrics. Com a pèrits, proporcionen màximes d’experiència tècniques basades en les ciències de la conducta humana, que ajuden els professionals –jutges, fiscals i advocats- en les seves respectives funcions. De cara als jutges els seus informes no són vinculants, cal valorar-los críticament conforme a les regles de la sana crítica (art. 348 Llei d’enjudiciament civil), que són les regles derivades de la lògica, de les màximes d’experiència i de la ciència.
Defensor del menor: figura poc utilitzada que té per finalitat defensar els interessos dels menors d’edat, quan pot haver-hi un conflicte d’interessos entre els menors i els seus progenitors. Normalment són advocats.
Mediadors: la mediació es defineix com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral (art. 1 Llei de 22 de juliol de 2009, de mediació en l’àmbit del dret privat). Quan el procés judicial s’ha iniciat, el jutge pot disposar que les parts assisteixin a una sessió prèvia informativa i gratuïta sobre la mediació. Les parts poden, si ho decideixen així, iniciar el procés de mediació i arribar a acords, parcials o totals, que sotmeten a l’aprovació del jutge.
Coordinadors de parentalitat: figura nascuda als Estats Units i el Canadà als anys 90 per a la normalització de les relacions parentals després del conflicte, en contextos d’alta conflictivitat en els quals es troben immersos els fills. No té encara una regulació legal específica, tot i que se li ha donat carta de naturalesa (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 26 de febrer de 2015). És un auxiliar o col·laborador del jutge, bàsicament en execució de sentència, per a la implementació de les mesures acordades en sentència. S’organitza sota els principis d’especialitat, neutralitat, eficàcia i confidencialitat. Normalment són psicòlegs, treballadors socials i terapeutes familiars.
No en qualitat de professionals però les nenes, nens i adolescents tenen el dret de ser escoltats quan són majors de dotze anys i quan tenen maduresa suficient en tot procediment judicial o administratiu, en què s’hagi d’adoptar una decisió que els afecti (Art. 9 Llei orgànica de protecció jurídica del menor).
Quan són majors de dotze anys, i com a regla general, l’audiència és preceptiva, llevat que el jutge en resolució motivada cregui que és contrari al seu interès (exemple: menors muti-intervinguts per diferents professionals).
Quan són menors de dotze anys, l’audiència dependrà de les circumstàncies particulars de cada cas, tenint en compte sempre la seva edat, maduresa i interès, per la qual cosa i en atenció a la falta de maduresa o de posar-se en risc l’interès del menor, es pot prescindir de l’audiència en resolució judicial que ha de ser raonada o es pot acordar que l’audiència sigui practicada per un expert (Sentències Tribunal Suprem de 27 juliol 2021 i 19 abril 2022).
