Ens unim a la pregària de tota l’Església quan demana a Déu, el Pare: “Conduïu-nos al goig del vostre Regne i feu que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor.” Una jornada pasqual i vocacional que fixa la seva mirada en Jesús, el bon Pastor i tracta de contemplar, com a Església unida a ell, tota l’acció “pastoral” enmig del poble, el seu ramat, perquè se senti acollit i acompanyat pel seu amor infinit. Una acció que no queda reduïda a un petit grup d’elegits o selectes, sinó que s’obre a la diversitat universal, l’obertura missionera que la definirà sempre, a pesar de les dificultats i restriccions provinents de la indiferència, el rebuig i la persecució.
Des de la contemplació de Crist, acollim amb goig el missatge de l’evangeli que expressa l’íntima proximitat del Pastor a les seves ovelles. Paraules de Jesús que ens omplen de confiança perquè hi experimentam la immensitat del seu amor: “Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans” (Jn 10,27-28). Segons el pensament social de l’Església, “la salvació que ens ha guanyat el Senyor Jesús, i per la qual ha pagat un alt preu es realitza en la nova vida que els justos assoliran després de la mort, però també afecta aquest món, en els àmbits de l’economia i del treball, de la tècnica i de la comunicació, de la societat i de la política, de la comunitat internacional i de les relacions entre les cultures i els pobles. Jesús vingué a portar la salvació integral, que abasta tot l’home i a tots els homes, i els obre els admirables horitzons de la filiació divina” (CDSE 1b). Una nova forma de pasturatge, d’organització a tots els nivells. Tot seguint Jesús, el Bon Pastor, avui fem especial menció al tema vocacional. Ja des dels profetes, el Senyor ha promès: “Us donaré uns pastors segons el meu cor” (Jr 3,15). Recentment, el papa Francesc ens ha dit la paraula clau perquè sigui així: “Proximitat.” Proximitat a Déu, proximitat entre nosaltres, els pastors, i proximitat al poble. Per això, no deixem de pregar i treballar perquè floreixi aquella cultura vocacional que ajudi a escoltar la crida del Senyor i animi a respondre-hi afirmativament.
