El polític i comunicador mataroní Ramon Bassas ha estat nomenat nou director general d’Afers Religosos de la Generalitat de Catalunya, en substitució de Carles Armengol (dijous es formalitzarà el nomenament amb la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat). Recordem que d’ençà de la configuració del nou govern socialista de Salvador Illa, la Direcció General d’Afers Religiosos torna a dependre del Departament de Justícia i, per tant, del conseller Ramon Espadaler.
En declaracions al programa Sense distància de Ràdio Estel, Ramon Bassas, fins ara responsable de comunicació de Fragmenta Editorial, ha manifestat que “he rebut el nou encàrrec amb molta responsabilitat” i amb l’objectiu que “la religió estigui representada en aquesta Catalunya que volem ser”, i que ara es troba “davant d’una nova etapa amb uns reptes de cohesió, de normalització i d’inclusió del conjunt de la societat, en la qual els afers religiosos són fonamentals”.
Ramon Bassas, nascut a Mataró l’any 1968, ja ha ocupat càrrecs de responsabilitat política. Així, va ser regidor i tinent d’alcalde socialista de l’Ajuntament de la seva ciutat. Des del 2009 és membre del Consell de redacció de Catalunya Religió. També està vinculat amb el grup de Cristians del PSC. També és militant de l’Acció Catòlica Obrera.
“Vinc a portar amb la màxima dignitat possible la relació del Govern amb les entitats religioses”, ha afegit el nou responsable a Ràdio Estel, alhora que ha tingut paraules d’agraïment i reconeixement envers tots els seus predecessors: “Hi ha una part molt important a tenir en compte que és la de la continuïtat.” Al mateix temps, ha manifestat que es prendrà un període per estudiar a fons els programes d’aquest servei públic, per donar-hi nou impuls.
En el seu bloc personal, Ramon Bassas explica i argumenta l’interès que de sempre ha tingut per la qüestió religiosa: “M’interessa -afirma- perquè és una part de la condició humana universal i des de l’inici de la humanitat, indissociable de la resta, que intervé en la cultura tant per expressar-se com per influir-hi, de vegades subreptíciament. M’interessa perquè es pregunta sobre el fons de les coses, sobre el que ens aguanta, sobre els “mandats”, no tant per descobrir-ho (ja m’agradaria) sinó sovint per fer-ho trontollar, per veure’n la vanitat. I m’interessa perquè a Catalunya que, com a la resta d’Espanya, que hem passat uns quants segles sense cap altra referència que la catòlica, avui emergeix com un país més divers també en la seva configuració religiosa, amb els avantatges i riscos que suposa.”
