El desert i la ciutat són dos conceptes que poden sonar antagònics, contradictoris, paradoxals. Però és precisament aquesta paradoxa la que ha volgut posar en entredit el teòleg lleidatà Ramon Prat i Pons, que en el seu darrer llibre s’autoretrata com un Anacoreta a la ciutat. La certesa intuïtiva (Pagès Editors).

En la presentació, que s’ha fet a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha explicat que el llibre és com una mena d’itinerari personal i espiritual a través de l’experiència del desert però que té un punt d’arribada molt clar: “Al fons d’un mateix hi ha Déu esperant, sempre”. Així com el seu llibre anterior (Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit) era el seu testament teològic, aquest es podria definir com el seu testament espiritual, on el teòleg lleidatà es mulla personalment en la seva vivència personal, política i religiosa.

En aquests dos llibres s’ha buidat i ara, diu, ja no li queda res més a dir; només una paraula: Jesucrist. Ara bé, en la presentació del llibre no s’ha estat de donar un consell a la Facultat de Teologia de Catalunya: “Déu és en el més profund del misteri, amagat en el cor de la persona. I per això la Facultat de Teologia ha d’arribar a tothom, no únicament als preveres i religiosos.”

En la presentació també han participat David Jou, president de la Fundació Joan Maragall; Joan Viñas, director de l’Acadèmia Mariana de Lleida i autor del pròleg, i Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.