L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha iniciat oficialment el curs 2022-2023, el vuitè de la seva existència, un any de consolidació en el qual referma el seu projecte eclesial i educatiu amb una estructura docent que el converteix en una realitat universitària amb veu pròpia en el context de les dotze universitats catalanes.
Aplega un total de 18 entitats acadèmiques de les quals destaquen: 3 facultats (Teologia, Filosofia i Art), 1 institut amb rang de Facultat (Litúrgia), un centre afiliat (Institut d’Estudis Teològics de Mallorca) i 6 institucions de ciències religioses (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic i Mallorca). L’AUSP, que no és de naturalesa civil, ni pública ni privada, sinó “concordatària”, pertany a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i els seus títols acadèmics són conferits pel Sant Pare i reben alhora el reconeixement civil de l’Estat espanyol. El curs anterior hi van estudiar un total de 1.442 alumnes amb 112 professors estables.
“Les facultats de teologia i filosofia de l’AUSP constitueixen el nucli de pensament i l’eix dels estudis que s’hi realitzen, al costat de l’art i la litúrgia, que són l’expressió del Déu que crea i és lloat”, ha exposat Armand Puig, rector de l’AUSP, que ha destacat que “el futur de l’Ateneu passa pel treball de recerca i innovació, és a dir, per les publicacions, i per la formació dels futurs preveres, els seminaristes“.
Armand Puig
“El futur de l’Ateneu passa pel treball de recerca i innovació, és a dir, per les publicacions, i per la formació dels futurs preveres, els seminaristes“
Precisament als seminaristes s’ha adreçat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i gran canceller de l’AUSP, en la seva intervenció: “No mireu només enrere, la tradició serveix, hem d’aprendre de la tradició, però cal mirar cap al futur, perquè el futur és un futur d’esperança i depèn de tots nosaltres”. L’arquebisbe de Barcelona ha llençat aquest missatge després d’una reflexió prèvia en què ha destacat que el Sínode de la Sinodalitat, que ara encara la seva etapa continental, no és un invent del papa Francesc, sinó que respon al pontificat de Pau VI i al Concili Vaticà II, malgrat que “alguns profetes de calamitats el veuen com un desastre i, per tant, diuen que cal tornar enrere”.
En aquest sentit, el cardenal Omella ha agraït “als professors i alumnes la joia amb la qual treballeu i l’esforç per transmetre la bona nova de Jesús, a través del magisteri i la reflexió teològica i filosòfica”. Ara bé, ha instat que no sigui sols una reflexió especulativa, sinó “un treball intel·lectual ben encarnat en el món i en l’Evangeli“. “Jesús es va encarnar en aquest món”, ha recordat Omella, “per tant, nosaltres també ens hem d’encarnar en aquest moment de la història i viure a prop de la gent, del seu pensament, dels seus dubtes i fracassos, estimar-los com Jesús estimava”. El que ens ha de guiar, ha dit Omella, és “l’amor a la societat i l’amor a l’evangeli, hem de deixar-nos interpel·lar per aquestes dues realitats per tal de ser apòstols de la transformació del món”.
Joan Josep Omella
“Ens hem d’encarnar en aquest moment de la història i viure a prop de la gent, del seu pensament, dels seus dubtes i fracassos, estimar-los com Jesús estimava“
L’acte, que ha comptat amb la presència de tots els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, així com del cardenal Lluís Martínez Sistach, ha estat precedit de la celebració eucarística.
Novetats del curs
Les divuit entitats acadèmiques que s’apleguen al voltant de l’Ateneu confereixen cinc títols de Baccalaureatus o grau —en teologia, en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes, en litúrgia i en ciències religioses—, sis títols de Licenciatus o màster —en teologia (especialitats de Sagrada Escriptura, Moral i Sistemàtica), en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes (especialitats en Arqueologia i Arts, Béns Culturals i Patrimoni i Història de l’Església), en patrimoni musical litúrgic, en litúrgia i en ciències religioses— i quatre títols de doctorat —en teologia, en filosofia, en història, arqueologia i arts cristianes i en litúrgia—. A més, l’AUSP ofereix tres diplomes, que ja han presentat a la Santa Seu per a la seva aprovació: en bíblia —depenent de la Facultat de Teologia—, en música sacra —depenent de la Facultat Antoni Gaudí— i en acompanyament del procés de la malaltia —depenent de la Facultat de Filosofia.
L’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis ha rebut l’aprovació del pla d’estudis corresponent al Baccalaureatus o Grau i, d’aquesta manera, queden completats els tres cicles d’aquesta institució, erigida l’11 de juny de 2020; per tant, en dos anys ha pogut elaborar i presentar a Roma una titulació necessària per tancar l’estructura acadèmica dels estudis de Litúrgia.
Cal dir que l’Institut s’afegeix al Pontifici Institut Litúrgic de Sant Anselm de Roma com a segona institució del món que compta amb un Grau en Litúrgia; concretament, a Barcelona es presta un servei constant a les Esglésies de la resta del món, sobretot i en especial a les d’Amèrica Llatina i d’Àfrica.
Un altre fet destacat d’aquest curs 2022-2023 és la recuperació del caràcter eclesiàstic de la Facultat de Filosofia, que des de 1991 tenia també naturalesa civil amb la seva integració a la universitat privada d’inspiració cristiana URL. A mitjans del curs passat, la dimensió civil es va convertir en la Facultat de Filosofia La Salle, mentre que l’eclesiàstica ha continuat dins l’AUSP.
“Les conseqüències d’aquest canvi són: d’una banda, ara serà possible realitzar els estudis de teologia i de filosofia cristiana entre les facultats de teologia i filosofia a l’AUSP, i, de l’altra, la facultat eclesiàstica de filosofia camina naturalment per les sendes d’allò que es pot anomenar la filosofia cristiana“, ha explicat el Dr. Armand Puig.
El rector de l’AUSP també ha avançat la celebració de dues iniciatives d’especial rellevància aquest curs 2022-2023: el 16 de novembre serà conferit el doctorat ad honorem al cardenal Giuseppe Versaldi, que ha ocupat fins fa pocs dies el càrrec de Prefecte del Dicasteri per a l’Educació Catòlica, atesos els seus nombrosos mèrits i l’impuls donat a l’AUSP signant-ne l’erecció (2015) i signant el decret de constitució de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis (2020).
D’altra banda, els dies 14 i 15 de febrer, l’AUSP celebrarà un congrés titulat “L’Església és tota ella sinodal. Les experiències de sinodalitat a Europa. Vers el Sínode de 2023“, amb la participació de deu bisbes de diversos països, que permetran conèixer de prop la fase continental de l’esdeveniment sinodal que tindrà lloc a Roma l’octubre de 2023.
Lliçó inaugural del Dr. Ricardo Mejía
La lliçó inaugural del curs 2022-2023 ha anat a càrrec del Dr. Ricardo Mejía, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya (AUSP). Amb el títol Límits i abastaments de la intel·ligència artificial en el diàleg filosòfic i teològic contemporani, ha tractat “sobre el lloc de la Intel·ligència Artificial (IA) a la filosofia i a la teologia contemporànies, volent establir un diàleg amb vocació de fecunditat en un moment històric dominat pels avenços en programes i artefactes amb els quals es vol emular la intel·ligència humana i aconseguir una vida més digna”.
“L’Església posa en valor, juntament amb el canvi climàtic, l’impacte i els riscos dels projectes i efectuacions tecnològics de la IA”. Tot això, per tant, ho ha tractat “pel que fa als límits científics i ètics actuals que presenten aquestes noves tecnologies –com la robòtica, les biotecnologies o els programes Deep Learning-, com pel que pertoca als desafiaments del seu ús responsable al servei de la persona i la societat de l’Església d’avui”, ha argumentat el Dr. Ricardo Mejía, que també ha mostrat molt d’interès en allò que “afecta la nova pastoral amb una joventut que és usuària habitual de la IA; tot trobant-se en una exposició continuada a estímuls”.
