Un sol mot: “Diaconia”, la paraula d’origen grec que significa “servei o ministeri”, defineix el pas de mossèn Miquel Barbarà Anglès per l’Església que peregrina a la terra. Així es va proclamar ahir al migdia en el decurs del funeral celebrat en una catedral de Tarragona, plena de fidels, per acomiadar les despulles d’aquest eclesiàstic mort als 85 anys.

Miquel Barbarà, llevat de successor del bisbe màrtir sant Fructuós, ho ha sigut tot a l’arxidiòcesi metropolitana de Tarragona, exercint càrrecs de govern com a vicari o secretari general, entre d’altres responsabilitats.

Barbarà ha estat una figura cabdal més enllà de l’Església diocesana. Va treballar profundament en l’organització i celebració del Concili Provincial Tarraconense, fet que va destacar, en l’homilia, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en afirmar que per a Miquel Barbarà “el Concili Tarraconense no es reduïa a un problema de simple reorganització i coordinació de la pastoral, sinó que calia incidir en la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya”.

La celebració d’exèquies ha estat presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, i han concelebrat l’arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Santiago Soro, juntament amb els vicaris episcopals; el degà-president del Capítol de la Catedral, Mn. Joan Miquel de Rivas, els canonges del Capítol, i un gran nombre de preveres, tant de l’arxidiòcesi de Tarragona com de la resta de diòcesis amb seu a Catalunya.

La Schola Cantorum dels Amics de la Catedral ha sostingut els cants de la celebració, alguns dels quals compostos per Mn. Barbarà. Entre els nombrosos assistents hi havia familiars, amics, membres de la Cúria, representants d’institucions, entitats i associacions de Tarragona i moltes persones que van conèixer Mn. Miquel Barbarà al llarg de la seva llarga trajectòria i que han volgut acompanyar-lo i encomanar-lo a Déu en la missa funeral.

A grans trets, cal recordar que Miquel Barbarà, llicenciat en Teologia, Ciències Socials i Sociologia, ha exercit mestratge en el camp de la docència en col·legis, Seminari, Facultat de Teologia o a l’Institut Superior de Ciències Religioses.

En el camp musical, Mn. Miquel Barbarà ha destacat per les seves composicions litúrgiques i música sacra i en la direcció de la Schola Cantorum i de l’Orquestra dels Amics de la Catedral. La seva aportació ha significat la solemnització dels oficis litúrgics, no només a la catedral de Tarragona sinó que “la seva aportació ha estat important en l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense”, com reconeixia l’arquebisbe Joan Enric Vives.

Així mateix, en l’homilia, Mons. Joan Planellas ha posat èmfasi en tants anys de ministeri, “en els quals Miquel Barbarà ha mostrat una vida entregada a la causa de l’Evangeli de Jesucrist” i ha compartit i fet seva l’opinió manifestada pels Amics de la Catedral: “La vida de Miquel Barbarà ha estat un cant a l’amor, a la fe i a la bellesa que es troba en les petites coses. Ha estat un mestre insuperable en l’art d’estimar, en la capacitat de veure el millor de cadascú i d’ensenyar-nos a valorar les benediccions que ens envolten”.