Si Catalunya esdevé un Estat, com ha de ser la seva relació amb les confessions religioses? Per donar resposta a aquesta pregunta, disset entitats de diferents confessions religioses han elaborat un document, El fet religiós en la Catalunya del futur, que s’ha presentat públicament al Parlament de Catalunya. A partir de la demanda explícita de reconeixement i protecció de la llibertat religiosa, el document estipula que la relació entre l’Estat i les confessions religioses s’ha de basar en el model aconfessional o de laïcitat oberta. Així mateix, el principi de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses s’ha d’aplicar amb equitat. I com a tercer punt del document, es diu que “l’Estat ha de contribuir al sosteniment d’una oferta educativa diferent de l’establerta per les autoritats públiques“.

L’acte de presentació, que va tenir lloc a la Sala Auditori del Parlament de Catalunya el 21 de febrer, va ser presidit per la presidenta Carme Forcadell i va comptar amb la presència dels consellers Meritxell Borràs, Toni Comín i Meritxell Ruiz. Carme Forcadell va dir que “el fet religiós nosaltres l’acollim” i que “la diversitat religiosa és una riquesa que hem de preservar i ens n’hem de sentir orgullosos”. Hi havia també una nodrida representació de les entitats signants del document com Justícia i Pau, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Vedruna Catalunya o la Fundació Joan Maragall, entre d’altres.

Les intervencions van anar a càrrec de Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans; Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Representants de les confessions que avalen la iniciativa també van posar en relleu la seva adhesió a la iniciativa. En concret, ho va fer un representant dels budistes, dels catòlics, dels evangèlics, dels mormons, dels musulmans i dels ortodoxos.

Meritxell Borràs, en nom del govern català, va fer èmfasi en la pluralitat del fet religiós a Catalunya i en el diàleg interreligiós, potenciat per la mateixa Direcció General d’Afers Religiosos de Catalunya. També es va referir a la presència pública del fet religiós i va defugir la idea que s’ha de quedar reclòs a la sagristia o a l’esfera privada.

Per adherir-se al document es pot escriure a
grupsantjordi@gmail.com