El Departament de Cultura, de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha iniciat l’actuació per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer a l’anomenada capella Gitana, a la presó Model de Barcelona. Aquestes pintures no es poden veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen.
El projecte es divideix en quatre fases i ara se n’inicia la segona, amb una durada aproximada de tres mesos. La primera va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció, amb obertures de cales, de la pintura mural. Aquests estudis han confirmat l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent el sostre, encara que no totes les parts amb escenes figurades o amb ornamentacions.
La segona fase, de descoberta de les pintures, és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original. Mitjançant sistemes mecànics i químics s’anirà fent la retirada de les capes de pintura superposades.
La consolidació es restringirà a l’estrictament necessari per estabilitzar la pintura mural durant el procés d’eliminació de la capa superficial. A més de la documentació habitual amb fotografia digital i mitjançant diferents tipus de radiacions abans, durant i després de la intervenció, una vegada descobertes les pintures murals també es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt.
En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva. Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.
La capella Gitana és el nom amb què es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la, de 7,6 m², va ser pintada el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez a la presó.
El nom de la capella ve donat pel fet que tots els personatges, inclosa la Mare de Déu i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana, a la qual l’artista pertanyia i que sempre va reivindicar. Són unes pintures en homenatge als presos i a la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè.