Aquest dimarts s’ha recuperat amb gran èxit d’assistència l’obra El regreso del hijo pródigo, de Carles Baguer, a l’Oratori de Sant Felip Neri. També en aquest espai es va interpretar per primera vegada el 1814. La composició ha estat interpretada pel conjunt Vespres d’Arnadí i el Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona.

L’edició crítica de la partitura, els manuscrits originals de la qual es conserven a la Biblioteca de Catalunya i a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, ha estat preparada per Lluís Bertran, coordinador científic de l’Institut Complutense de Ciències Musicals. Gaston Gilabert, professor de la Universitat de Barcelona, ha col·laborat en l’edició del llibret.

El concert ha inaugurat la 7a edició del Festival Llums d’Antiga de L’Auditori. També forma part del 6è festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica que vol convertir Barcelona en la capital de la música clàssica i lírica.

El concert ha anat a càrrec de Vespres d’Arnadí, sota la direcció del clavecinista Dani Espasa, que ha recreat el so original gràcies als instruments històrics. És una de les agrupacions especialitzades en música antiga més prestigioses de l’actualitat. A l’orquestra s’hi ha afegit el Cor Francesc Valls, conjunt vocal resident de la Catedral de Barcelona, dirigit per Carles Prat. El repartiment vocal ha comptat amb cinc destacats solistes: Mireia Tarragó, Pablo García-López, David Alegret, Roger Padullés i Ferran Albrich.

L’oratori El regreso del hijo pródigo va ser compost per Baguer el 1807 per a ser cantat en els exercicis espirituals a Sant Felip Neri, però la invasió napoleònica i la mort del compositor, el març de 1808, en van impedir l’estrena. El 1814, després de l’expulsió dels francesos, l’obra escollida per restablir el costum dels concerts nocturns a Sant Felip Neri va ser precisament aquest oratori de Baguer que havia quedat arraconat.

Carles Baguer (1768-1808), que va exercir tota la seva curta vida com a organista de la catedral de Barcelona, és recordat actualment com el compositor de simfonies més important del classicisme català. No obstant això, la seva destacada contribució al gènere de l’oratori ha quedat molt amagada. A la Barcelona d’aleshores, les principals festivitats religioses s’acompanyaven amb la interpretació d’oratoris en els quals l’estil de l’òpera italiana de moda es combinava amb la música sacra.

Per a un compositor local com Baguer, l’oportunitat de compondre un oratori era, sovint, una manera d’apropar-se a l’òpera. Tot i la riquesa d’aquest repertori, es tracta d’un llegat pràcticament inexplorat en l’actualitat.

L’enregistrament d’aquesta òpera sacra suposa la gravació del primer dels prop de 200 oratoris catalans oblidats per la història. Aquesta recuperació, iniciativa de l’Institut Complutense de Ciències Musicals, ha estat possible gràcies al projecte de recerca DEePMusic. Digitalización del Ecosistema del Patrimonio Musical, finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i la Unió Europea, i la col·laboració del professor Oriol Brugarolas, de la Universitat de Barcelona, així com l’Oratori de Sant Felip Neri, l’Arquebisbat de Barcelona, la Catedral de Barcelona, el Capítol Catedral de Tortosa i l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa de Tortosa.