Davant la necessitat de “regenerar la democràcia”, ens sentim interpel·lats a actuar, no només per emergència, sinó per perenne responsabilitat. Fa temps vaig escriure sobre “rehabilitar la política” per respondre a situacions semblants a les que avui vivim en els diversos escenaris de la nostra societat. Sabent que la política és l’art per a una autèntica convivència, veiem com sovint es degrada en una lluita aferrissada pel poder a costa de qualsevol preu. Per això, serà bo que els cristians aportem elements per a una “regeneració ètica” que es vagi gestant amb la lletra i l’esperit dels drets humans i oferint els valors evangèlics que il·luminin decisions i provoquin actuacions.

En el capítol cinquè de l’encíclica Fratelli tutti (“Germans tots”), el papa Francesc ens regala una reflexió sobre el que anomena “la millor política”. Constata que fa falta la millor política posada al servei del vertader bé comú, ja que, desgraciadament, avui la política sovint sol assumir formes que dificulten la marxa cap a un món distint. Per a nosaltres, regenerar la democràcia voldrà dir caminar sempre vers aquesta realitat distinta amb l’aportació valuosa de tota —de tota!— la ciutadania.

El papa Francesc parla del “gust de reconèixer l’altre” mentre ens convoca a “rehabilitar la política, que és una altíssima vocació i una de les formes més precioses de la caritat, perquè cerca el bé comú” (FT 180). Veu que la bona política “uneix l’amor a l’esperança, i la confiança en les reserves de bé que hi ha en el cor de cada poble, malgrat tot” (FT 196), i que “un país creix quan mitjançant el diàleg social les diverses riqueses culturals dialoguen de manera constructiva” (cf. FT 199).