La historia de Betsabé i David sovint es presenta com un idil·li romàntic. Però la Bíblia no ho explica pas així. Quan David crida Betsabé a palau, ella obeeix. Té cap altra opció? El voler del rei és llei i no coneix límits legals ni morals. La Bíblia mai no ens diu què sentia Betsabé: el silenci és impactant. Avui en diríem una víctima, forçada a cometre adulteri per caprici d’un home poderós. El seu marit és Uries, un dels Trenta Valents del rei, guerrer abrivat i de confiança. Quan la dona es queda encinta, David intenta encobrir el seu crim, però en no poder, acaba planificant la mort en combat del seu home fidel. El retret que li fa el profeta Natan provoca un dolgut penediment que veiem reflectit en el Salm 51. Betsabé plora el seu espòs, després es casa amb David i el fill de l’adulteri naixerà… per morir als pocs dies! Però David tindrà un altre fill amb Betsabé: serà Salomó, el seu successor. La dona deshonrada serà reina mare i el delicte serà redimit.

La història de Betsabé i David és la d’un doble crim: adulteri i assassinat, els pitjors pecats que un home podia cometre, ignorant la llei de Déu. Pecat i penediment, càstig i redempció: un reflex de la tumultuosa relació d’Israel amb el seu Déu… i un símbol de bona part de la història de la humanitat envers Déu.