Fins al 2 de juliol, una de les sales d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull l’exposició Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona. Aquesta mostra aplega, sis cents anys després de la seva creació, gran part de les obres que Lluís Borrassà —el membre més eminent d’una nissaga de pintors gironins dels segles XIV i XV i un dels artistes cabdals del gòtic català— va realitzar per a la catedral de Barcelona.

“La gènesi de l’exposició comença amb la compra per part de la Generalitat de Catalunya, a petició del MNAC, de dues taules de Borrassà procedents de la catedral, localitzades al mercat artístic: Vestició de sant Pere màrtir i Decapitació dels familiars de sant Hipòlit”, ha explicat Cèsar Favà, comissari de la mostra i conservador d’art gòtic del MNAC, a l’acte de presentació d’aquesta important iniciativa cultural, que compta amb la col·laboració de la catedral de Barcelona.

“És una oportunitat única de gaudir d’unes peces, la majoria de les quals no són a l’abast del públic”

CÈSAR FAVÀ (comissari de l’exposició)

I ha afegit: “Es tracta de dues pintures esplèndides que ara es presenten al costat d’altres taules de l’autor amb la mateixa procedència, disperses en col·leccions privades i en altres museus, com ara el Museu Nacional del Prado o el Museu Episcopal de Vic. Per tant, és una oportunitat única de gaudir d’unes peces, la majoria de les quals no són a l’abast del públic.”

Segons Favà, els objectius fonamentals de l’exposició són “d’una banda, reivindicar la figura i obra de Lluís Borrassà i, de l’altra, posar en relleu els processos creatius de la baixa edat mitjana, que se sintetitzen sobretot en el retaule, és a dir, el moble situat darrere de l’altar”. Per la seva banda, Pepe Serra, director del MNAC, que també ha participat a la presentació de la mostra, ha expressat que “a través del retaule, les persones que no sabien llegir ni escriure podien accedir en aquell temps a uns continguts pedagògics, a unes doctrines”.

Un cop establert a Barcelona, Borrassà acaba dirigint l’obrador pictòric més fèrtil i influent de la Catalunya del seu temps. Al llarg de més de quaranta anys hi assumeix tasques diverses, si bé excel·leix en la pintura de retaules, amb una cinquantena d’encàrrecs coneguts. Pel seu obrador passen nombrosos col·laboradors i aprenents, la presència dels quals pot explicar certes diferències en la seva obra. Entre ells, sobresurt en Lluc, un dels seus esclaus —tenir-ne era un fet habitual a l’època—, d’origen tàrtar, adquirit l’any 1392 i alliberat després de la mort del mestre.

El vincle del pintor amb la catedral de Barcelona abasta bona part de la seva carrera professional. L’any 1396 ja rep un pagament per haver comprat una quantitat de pigment blau i per haver policromat part de la trona de fusta del cor, realitzada per l’escultor Pere Sanglada.

Moltes de les taules, desmembrades i disperses, es conserven en col·leccions privades

Fins avui, però, la seva empremta principal es localitza en una sèrie de taules, desmembrades i disperses, en part conservades en col·leccions privades. Tot plegat, són els testimonis d’una realitat pretèrita, parcialment coneguda, que ara es troba en plena recuperació gràcies als estudis i les troballes dels darrers anys.

El responsable de rescatar Borrassà de l’oblit va ser Josep Puiggarí (1821-1903), un dels estudiosos pioners de l’art català. El 1860 va publicar el primer article sobre el pintor i li va atribuir, sense documentació que ho avalés però amb encert, la primera obra: tot just una taula de la catedral de Barcelona, il·lustrada a partir d’un dibuix propi.

L’exposició dona a conèixer quatre retaules: el de sant Andreu, el de sant Antoni Abat, del qual no se’n coneix cap vestigi, el de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir i un altre retaule també d’advocació triple, dedicat a sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino.

De les peces exposades, cal destacar-ne les següents: Miracle de sant Pere màrtir i el núvol, Àngel amb els instruments de la Passió —d’una exquisidesa admirable—, Sant Jaume el Menor abatut durant la prèdica, Resurrecció de Crist —pintat per Borrassà juntament amb Guerau Gener—, Miracle de sant Andreu i l’incendi sufocat i la majestuosa taula Sant Domènec, santa Marta i sant Pere màrtir.

La mostra inclou també rellevants documents originals de l’època, com ara el contracte d’aprenentatge de l’ofici de pintor establert entre Lluís Borrassà i Aleix Cugunyà (1398), la carta de pagament atorgada per Borrassà per l’import del preu del retaule de sant Antoni de la catedral de Barcelona (1406) o el contracte signat per l’artista per a la pintura del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino de la seu barcelonina (1419).