Com tots els humans, també Jesús i els seus deixebles, després d’haver predicat i ensenyat, després de treballar, necessitaven poder reposar: “Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.” En efecte, diu l’Evangeli, que la gent no els deixava ni tan sols menjar. Precisament en aquests dates, molta gent està de vacances o a punt de començar-les. La necessitat de parar, de reposar, de reprendre les forces és ben natural: a tots ens cal un temps per refer-nos del cansament que acompanya tot treball. A l’hora de planificar les vacances, hem de pensar-les com un temps per a això, i no tant com un temps del que encara en sortim més cansats, sobretot psíquicament, de com hi vam arribar. Perquè aquest temps ha de ser sobretot un espai per refer les forces psíquiques i espirituals: per això, junt amb una bona activitat física (caminar, nedar, anar amb bicicleta…) que cansi el nostre cos o alhora el relaxi, no podem deixar de practicar aquelles activitats que descansin el nostre interior, com un bon llibre, bones converses amb els amics, la música i l’art i, la més fonamental de totes, la pregària.

Aquesta era una de les raons per les quals Jesús acompanyà els seus deixebles a un lloc despoblat. La solitud és el marc perfecte per a la pregària: el silenci, la tranquil·litat, la serenor… totes aquelles disposicions de l’esperit que ens ajuden a poder obrir el cor a Déu, a mirar d’escoltar les seves paraules d’amor. Fora bo, doncs, que durant aquest temps de vacances que iniciem, pensem a trobar algun moment al llarg de cada dia per escoltar la veu del Senyor que sempre ens crida. Destensant el cor de tots els altres problemes de la vida, podrem reposar en Déu per tornar a sentir amb més força i més claredat encara, el clam de tots aquells que passen per aquest món com ovelles sense pastor. Amb el cor buit dels nostres problemes i ple de la Paraula de Déu, seguint i imitant el Senyor, podrem fer nostre aquest clam, que avui no només és dels nostres germans que caminen al costat nostre, sinó també de la mateixa terra que ens acull a tots plegats i que es plany perquè estem comprometent el futur de les noves generacions d’homes i dones que ens han de succeir. Molt bones vacances a tothom.