Caminava pel Portal de l’Àngel cap al carrer Comtal, i allà a la cantonada, un home carregat amb una motxilla a l’esquena i unes bosses a la mà, m’atura i em diu: ”Vostè és de Santa Anna, oi?“ Li dic que sí, i somriu satisfet com el qui ha arribat a un lloc que estava cercant. Aleshores em sorprèn amb aquesta frase: “A mi Santa Anna i l’Hospital de Campanya em van retornar l’esperança que creia perduda.”
El meu silenci, acompanyat d’un somriure d’orella a orella, el va invitar a continuar la xerrada, i em va explicar com en un moment de la seva vida en el qual es trobava perdut i al carrer, li van parlar de Santa Anna, va anar-hi i allà no és que trobés la solució immediata als seus problemes, sinó el camí per sortir-se’n.
“Havia arribat en aquell moment de deixar-me anar, de seure en una cantonada, estendre la mà i tancar-la cada vegada que una moneda me l’omplia momentàniament per comprar el proper Don Simón o el bocata de torn.”
“Potser només necessitava una paraula màgica, amb l’autèntica màgia de la força humana: ’aixeca’t’, començar de nou, cercar en mi mateix la força que necessitava per viure.“
Potser no van ser exactament aquestes les paraules exactes del meu company de camí pel carrer Comtal de Barcelona. Però ha estat avui, meditant l’evangeli del dia, que m’ha vingut a la ment la troballa al carrer d’aquell home i el seu record alliberador de Santa Anna.
És una paraula que es repeteix en alguns passatges dels evangelis: “Aixeca’t.”
I ara, pensant en la Fundació Viqui Molins, que en un primer moment em feia vergonya, he tingut una alegria gran en rebre les primeres donacions –molt generoses, per cert- per a la tasca que em sembla així d’evangèlica: “Aixeca’t.” “No t’enquistis en la teva pobresa vivint de la beneficència.” I nosaltres, els que volem ajudar els nostres germans més desfavorits, no deixem que la nostra “beneficència” perllongui la necessitat dels pobres, sinó que procurem donar les eines necessàries per “aixecar-se” i caminar.
Això és el que pretenem amb el “Pisos d’Oportunitats” als quals van destinats els donatius a la Fundació Viqui Molins. Pisos on, durant un temps, aquells nois nouvinguts o amb una infantesa desprotegida necessiten les eines per a una formació adient que els ajudi a “aixecar-se” i caminar com aquell paralític al qual Jesús guareix amb la condició que s’aixequi, agafi la seva cadira –la que fins ara demostrava la seva carència- i comenci a caminar pel seu compte.
Des d’aquí faig una crida a tots aquells de bona voluntat que vulguin ajudar la Fundació Viqui Molins, perquè sàpiguen que aquesta paraula guaridora, “AIXECA’T” és el fonament de la tasca diària del “Pisos d’oportunitats”.
Tot això és el que m’ha fet pensar l’home que m’he trobat al carrer Comtal: “Santa Anna em va retornar l’esperança.”
