La Setmana Santa és el moment culminant de l’any litúrgic. Des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció se celebren arreu de la geografia catalana nombroses manifestacions de religiositat i pietat popular per tal de recordar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Enguany tindran un significat especial. I és que, dos anys després d’aturada per la pandèmia, tornen a celebrar-se presencialment. La situació sanitària actual permet un retorn a la normalitat.
“En els actes devocionals de pietat pública succeeix un fenomen molt interessant que va més enllà de l’espiritualitat personal dels que hi participen o de l’acte de fe religiosa, en aquest cas catòlica, a l’espai públic. Parlem de rituals assumits per la comunitat, entesa com a poble, vila, ciutat… Ajuden a exterioritzar o expressar una pertinença, una identitat local; fins i tot, algunes d’aquestes manifestacions les considerem que formen part del nostre patrimoni”, explica el folklorista i escriptor Amadeu Carbó a Catalunya Cristiana.
Carbó, comissari d’exposicions organitzades al Museu Diocesà de Barcelona com Santa Eulàlia de Barcelona, la ben parlada o Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus, considera que “la fe és cultura. I la cultura és cohesionadora. Aquesta adopta diverses formes en la seva exteriorització. Ara bé, en una societat canviant, dinàmica, com la nostra cal parar molta cura a deixar i construir espais on totes les mirades, confessions i cultures trobin el seu espai d’expressió, de manera que tots ens puguem conèixer i reconèixer”.
Catequesi popular
Per a totes les confraries, germandats, congregacions i gremis que formen part de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (AASST), el fet de poder tornar a celebrar al carrer, presencialment, tots els actes de la Setmana Santa suposa “una gran alegria. Durant dos anys hem intentat —com que no podia ser al carrer— ser presents en la mesura del possible en actes distribuïts en línia, a les xarxes socials, en exposicions… però no és el mateix”, expressa Pere Ramon Armesto, vicepresident i secretari de l’AASST.
“Tot allò que fa germanor i que no hem pogut fer, ho hem trobat molt a faltar. Les trobades dels membres de les bandes per assajar no s’han produït, els portants dels passos no podien quedar per agafar ritme i força per sortir a les processons… Enguany tornarem a recuperar les nostres tradicions, les nostres processons i viacrucis, que fan de la Setmana Santa de Tarragona una de les més lluïdes i importants de l’estat”, afirma Pere Ramon.
Declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant és un dels actes més significatius de la Setmana Santa tarragonina. “La Recollida, un acte singular i característic previ a la processó, i la mateixa processó del Sant Enterrament, passant pels carrers de la Tarragona romana i medieval, amb més de 3.000 participants, és una experiència única de catequesi popular que arreplega més de 30.000 persones pels carrers de Tarragona.”
Els objectius de l’AASST són promoure la Setmana Santa de Tarragona i coordinar totes les activitats de les tretze entitats, algunes amb més de set-cents anys d’història i d’altres més recents, que conformen l’agrupació. Pere Ramon Armesto posa en relleu que “la tradició, la cultura, la música i el sentiment religiós que envolta tots els actes de la Setmana Santa que celebrem fan viure de manera molt viva aquest sentiment, que també esdevé solidaritat quan toca ajudar els que ho necessiten”. I subratlla que “expliquem i transmetem, de forma activa, la nostra manera d’entendre i de reviure la passió de Crist“.
Nombrosos actes
La represa dels actes de la Setmana Santa assoleix la seva plenitud, segons ha confirmat l’oficina de premsa vaticana, amb les cerimònies litúrgiques presidides pel papa Francesc, com ara la missa crismal del Dijous Sant a la basílica de Sant Pere, el Via Crucis del Divendres Sant al Colosseu de Roma o la missa de Diumenge de Pasqua a la plaça de Sant Pere, seguida de la benedicció Urbi et orbi.
Múltiples són els programes previstos per a aquests dies sants. A tall d’exemple, cal esmentar, dins de la Setmana Santa de Lleida, la nit del Divendres Sant, la processó solemne i penitencial del Sant Enterrament, organitzada per la Congregació de la Sang. La processó, encapçalada pels Armats de la Sang, treu al carrer diversos passos en una impressionant representació plàstica de la passió i mort de Crist, així com el magnífic tabernacle de la Mare de Déu de la Soledat, precedida pel Crist jacent.
Pel que fa a la Setmana Santa tortosina, surten les quatre processons habituals de la ciutat. La primera és la del Diumenge de Rams, que estrena punt d’inici: des de les 11.00, els onze passos de la processó estan exposats a la nova plaça de la Catedral fins a l’inici de la processó, a les 20.00. La seguiran les del Silenci, la mitjanit del Dijous Sant, i les del Sant Enterrament, a Tortosa i a Jesús, el Divendres Sant. Una altra novetat és que durant la missa del Diumenge de Rams es poden contemplar les pintures de la Passió que es troben a la part posterior del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella, a l’altar major de la catedral.
El Diumenge de Rams, a les sis de la tarda, la congregació de la Bona Mort de la parròquia de Santa Anna de Barcelona ha tornat a sortir al carrer en processó. Hi participen els usuaris de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, en un intent de mostrar a la ciutat els Crists dels nostres dies, i persones amb discapacitat psíquica o física. Cal destacar la presència de l’Associació d’Amputats Sant Jordi. La processó ha comptat, per primera vegada, amb l’acompanyament de l’Agrupació Musical Crist del Bon Amor de Tarragona. A més, se li dona un missatge d’unitat confessional amb l’assistència del pastor anglicà Rafael Arencón.
Nova mirada
La Pasqua de les Avellanes, organitzada per la pastoral juvenil marista, se celebra del 14 al 17 d’abril. Adreçada a joves a partir dels setze anys, té com a propòsit viure l’autèntic sentit de la passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Per a tots els grups i comunitats que hi participen, “són moltes les ganes que teníem de retrobar-nos plegats per compartir aquest moment de comunitat i fe compartida després de dos anys, difícils per a tots”, comenta Pol Balaguer del Amo, membre de l’equip Missió de Maristes Catalunya.
I afegeix: “per a molts dels participants, aquesta serà la seva primera experiència a la Pasqua de les Avellanes i, per tant, també hi ha una gran expectativa i energia nova, vinguda de tots aquests centenars de joves que tindran l’oportunitat de viure una experiència com aquesta amb altres joves d’arreu de Catalunya i alguns indrets d’Europa com Grècia…”
Amb el lema d’enguany, Amb Crist, renovem la mirada, els organitzadors pretenen donar protagonisme als joves. “Ells —constata en Pol— són el motor de la Pasqua de les Avellanes. Són un col·lectiu que, com molts d’altres, s’ha vist força perjudicat per les dinàmiques de la pandèmia. Un cop més ens han ensenyat, amb el seu esperit inconformista i les ganes de viure innates de la joventut, que una nova mirada és possible. I com Jesús, tenen una mirada trencadora, plena de novetat i encara contemplen el món amb la mirada sincera d’un infant.”
“Volem interpel·lar els joves amb aquest lema per tal que tinguin la veu i el pes que mereixen dins de l’Església i sobretot en un espai com la Pasqua de les Avellanes, creat per a ells i perquè puguin compartir la fe i les seves visions sobre ella, tot renovant-nos a tots la mirada que tenim de la realitat.”
Tot i que es parla molt de “nova normalitat”, des de la Pasqua de les Avellanes s’estimen més parlar de “nova realitat“. Segons en Pol, “el món afronta una nova realitat, un nou escenari desperta després d’aquests dos anys i un moment de canvi sempre dona pas a una oportunitat per millorar les situacions anteriors. Nosaltres creiem que parlar de “nova normalitat” és mirar aquesta nova etapa amb una mirada antiga… I l’Evangeli transmet tot el contrari. La Pasqua és resurrecció, un moment on puguem renovar-nos per canviar la mirada i tenir una mirada més pròxima a la de Jesús de Natzaret”.
