Si en el capvespre de la meva vida miro enrere, cap a les dècades que he viscut, veig en primer lloc quantes raons tinc per donar gràcies. Primerament, dono gràcies a Déu, donador de tot bé, que m’ha donat la vida i m’ha guiat en diversos moments de confusió; sempre m’ha aixecat quan començava a relliscar i sempre m’ha tornat la llum del seu semblant. En retrospectiva, veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i esgotadors d’aquest camí van ser per a mi salvació i que va ser en ells on Ell em va guiar bé. 

Veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i esgotadors d’aquest camí van ser per a mi salvació i que va ser en ells on Ell em va guiar bé

Dono les gràcies als meus pares, que em van donar la vida en una època difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor em van preparar una magnífica llar que, com una llum clara, il·lumina tots els meus dies fins al dia d’avui. La clara fe del pare ens va ensenyar als fills a creure, i com a senyal sempre s’ha mantingut ferma enmig de tots els meus èxits científics; la profunda devoció i la gran bondat de la mare són un llegat que mai no podré agrair-li prou. La germana m’ha assistit durant dècades desinteressadament i amb cura afectuosa; el germà, amb claredat del seu judici, la seva vigorosa resolució i la serenitat del seu cor, sempre m’ha aplanat el camí; sense el seu constant precedir-me i acompanyar-me, no hauria pogut trobar la senda correcta. 

De cor dono gràcies a Déu pels molts amics, homes i dones, que sempre m’ha posat al costat; pels col·laboradors en totes les etapes del camí; pels professors i alumnes que m’ha donat. Amb gratitud els encomano tots a la Seva bondat. I vull donar gràcies al Senyor per la meva bonica pàtria als Prealps bavaresos, on sempre he vist brillar l’esplendor del mateix Creador. Dono les gràcies al poble de la meva pàtria perquè hi he experimentat una vegada i una altra la bellesa de la fe. Prego perquè casa nostra continuï sent una terra de fe i us demano, benvolguts compatriotes: no us deixeu apartar de la fe. I, finalment, dono gràcies a Déu per tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del viatge, però especialment a Roma i Itàlia, que ha esdevingut la meva segona pàtria.

Dono les gràcies al poble de la meva pàtria perquè hi he experimentat una vegada i una altra la bellesa de la fe

A tots aquells a qui he perjudicat d’alguna manera, us demano perdó de tot cor. 

El que abans he dit als meus compatriotes, ho dic ara a tots els qui en l’Església han estat confiats al meu servei: Resteu ferms en la fe! No us deixeu confondre! Tot sovint és com si la ciència —les ciències naturals, d’una banda, i la recerca històrica (especialment l’exegesi de la Sagrada Escriptura), de l’altra— fos capaç d’oferir resultats irrefutables en desacord amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de fa molt de temps, i he vist com, ben al contrari, les certeses aparents contra la fe s’han esvaït, tot demostrant que no eren ciència, sinó interpretacions filosòfiques que només semblen ser competència de la ciència. Des de fa seixanta anys acompanyo el camí de la teologia, especialment de les ciències bíbliques, i amb la successió de les diferents generacions, he vist com s’ensorraven tesis que semblaven inamovibles i que van resultar meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i veig com de la confusió d’hipòtesis n’ha sorgit i en torna a sorgir la raonabilitat de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l’Església, amb totes les seves insuficiències, n’és veritablement el cos. 

Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l’Església, amb totes les seves insuficiències, n’és veritablement el cos

Finalment, us demano humilment: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i defectes, em rebi a la casa eterna. A tots els qui m’han estat confiats, s’adrecen les meves oracions de tot cor, dia a dia.