Al Moll de la Fusta del Port de Barcelona, poques hores abans que el veler Bel Espoir comencés la seva travessia pel Mediterrani, l’arquebisbe de Marsella, el cardenal Jean-Marc Aveline, ens explicava que el projecte Med 25 era una inspiració del papa Francesc. Així com al capdavall de la Rambla de Barcelona la famosa estàtua de Colom assenyala amb el dit la ruta cap a Amèrica, el pontificat de Francesc mostra el rumb a l’esperança que ha de seguir l’Església. Un rumb marcat per gestos concrets com ho és el veler Bel Espoir.

Tot just iniciat el seu pontificat, el 13 de març del 2013, Bergoglio va posar rumb al Mediterrani, convertit en un mare mortum, per portar-hi gestos de consol i d’acollida. Tots tenim ben vívida aquella primera visita a l’illa grega de Lampedusa. El veler que el 3 de març va salpar del Port de Barcelona, el Bel Espoir, ressegueix les ribes del Mediterrani per convertir un projecte humil —un galiot amb 25 joves tripulants— en alguna cosa gran pel seu profetisme: la construcció d’una civilització i una aliança entre pobles a favor de la pau.

“En contraposició amb l’homogeneïtzació imposada per la globalització, l’hospitalitat mediterrània ha sabut, i tant de bo continuï sabent, acollir l’altre sense assimilar-lo, respectant-ne la diferència”, va remarcar fra Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, en el simposi Med 25 Diàleg entre cultures. I el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, en desitjar bon viatge als tripulants del Bel Espoir, els va dir: “Podem ser diversos, però al final ens hem d’entendre i podem construir un món més humà i digne per a tothom. Són els brots verds d’esperança.”