“Rússia i Ucraïna són semblants a Caín i Abel”, ha exposat Wilhelm Dancă, filòsof i teòleg, degà de la Facultat de Teologia de Bucarest i vicerector de la catedral de Sant Josep de la mateixa capital romanesa. “El germà gran lamenta l’enfonsament de l’estructura política anomenada URSS, en la qual la ideologia dominant era el marxime. Per això, el va substituir per la Santa Rússia, en què la ideologia és l’ortodoxisme, amenaçat per dos perills. El primer és la influència negativa dels no-valors derivats de l’Occident decadent, per la qual cosa l’Església ortodoxa dona suport a la lluita per defensar els valors tradicionalistes. El segon seria la fragmentació o pèrdua total dels territoris canònics de l’Església russa.”

Protagonista de la segona edició de la Tribuna Joan Carrera (una iniciativa del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans), Dancă, que ha estat presentat pel degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, ha pronunciat, en el marc d’un dinar col·loqui, la conferència El factor religiós en la guerra d’Ucraïna. 

Segons Dancă, “en el conflicte d’Ucraïna la prioritat no és la religió o la teologia, sinó el poder polític i militar. La religió s’utilitza com a arma ideològica”. “Les relacions entre l’Església i l’Estat, a Rússia però també a Ucraïna, són segons els paràmetres d’una Església d’Estat, cosa que vol dir que l’Estat gestiona totes les qüestions administratives de l’Església, ajuda materialment l’Església i l’Església sosté la política de l’Estat”.

De fet, en el cas de Rússia, el sacerdot Wilhelm Dancă ha parlat de la síndrome d’Estocolm que pateix el patriarca Ciril I: “L’antic perseguidor, és a dir, l’Estat soviètic, desperta en el cristià ortodox perseguit, és a dir, el patriaca Ciril I, sentiments d’atracció irresistible. La víctima s’enamora del seu botxí.”

Dit això, el degà de la Facultat de Teologia de Bucarest ha volgut deixar clar que “Ciril no representa tota l’Església ortodoxa russa, cal diferenciar entre el poble ortodox i la seva jerarquia política i religiosa”. De fet, “alguns teòlegs russos s’adonen que la relliscada de l’Església ortodoxa russa és suïcida, però no poden reaccionar-hi, ni individualment ni en grup, perquè corren el risc de ser eliminats físicament de la societat, i fins i tot de l’Església”.

Segons Wilhelm Dancă, “s’han de respectar les aspiracions d’Ucraïna a la integritat territorial i a l’autonomia política i religiosa”, i és del parer que malauradament “la síndrome de Caín del poder polític de Rússia i la síndrome d’Estocolm del poder religiós moscovita em fan creure que entrarem en una guerra usurària de llarga durada”.

En declaracions a Catalunya Cristiana abans de l’inici de la sessió, ha parlat que aquesta situació dificulta el diàleg ecumènic: “Això és un problema greu per a l’Església catòlica, que segueix en aquests moments un camí bo. És a dir, no s’hi posa. Per exemple, el papa Francesc no diu que el mal es trobi només en la part de Rússia, com tampoc només en la part d’Ucraïna, i ho fa per deixar una mica de banda la política, perquè el que interessa és la religió. Però això és un repte per a l’ecumenisme que promou l’Església catòlica. I ara ha descobert que l’Església a l’Orient és una barreja de política i religió. És per això que el diàleg va molt lent.”

La Tribuna Joan Carrera té l’objectiu d’analitzar la situació actual del cristianisme a Europa i al món com a fet religiós, difondre les experiències de diàleg, comunicació i participació social, i potenciar la presència del fet religiós en la societat catalana. Porta el nom de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona. En el primer dinar col·loqui de la Tribuna Joan Carrera, que es va fer a finals del mes de març en un cèntric restaurant del passeig de Gràcia de Barcelona, més de 120 persones van assistir a la conferència que va fer el cardenal arquebisbe de Rabat Cristóbal López.