Dediquem unes paraules al Salm responsorial en l’Eucaristia, sobretot per aclarir una mica les possibles respostes que l’assemblea donem al dit salm.

La Instrucció General del Missal Romà ens diu sobre ell: “Després de la primera lectura, segueix el Salm responsorial, que és part integral de la Litúrgia de la Paraula i en ell mateix té gran importància litúrgica i pastoral, ja que afavoreix la meditació de la Paraula de Déu. El Salm responsorial ha de correspondre a cadascuna de les lectures i es pren habitualment del leccionari.

“Convé que el Salm responsorial sigui cantat, si més no la resposta que pertany al poble. Així doncs, el salmista o el cantor del salm, des de l’ambó o des d’un altre lloc apropiat, proclama les estrofes del salm, mentre que tota l’assemblea resta asseguda, escolta i, més encara, participa normalment a través de la resposta, llevat que el salm es proclami de manera directa, és a dir, sense resposta. Si el salm no pot cantar-se, es proclama de manera més apta per facilitar la meditació de la Paraula de Déu” (n. 61).

Cal diferenciar bé totes dues parts que es resen o es canten. Una part la proclama el salmista, com hem vist anteriorment, i l’altra la respon l’assemblea. Si el salm és resat, proposem que la resposta sigui “curta”, per tal que es recordi el que cal respondre, sobretot i s’observa els que formen l’assemblea.

Per això, qui efectua la lectura resada, del salm responsorial, si veu que la resposta al salm és molt llarga i serà difícil retenir-la per respondre-la, proposem que pugui dividir-se la resposta (quan hi hagi opció per fer-ho), i ajudar així a retenir-la als qui l’han de fer, perquè, de vegades, quan el salmista percep que no se sap respondre adequadament, cau en la temptació de dir-la ell mateix, amb la qual cosa es crea una sensació que la mateixa persona ha de fer-ho tot, i el que és correcte no és això, ja que l’assemblea també ha d’intervenir en la part que li correspon.

A tall d’exemple, proposem que quan la resposta a les estrofes del salm consti de dues parts, es pugui dir solament la primera:

El Senyor és compassiu i benigne,/ lent per al càstig, ric en l’amor.

La meva boca s’omplia de lloances, / cantava la teva glòria tot el dia.

Justos, aclameu el Senyor; / fareu bé de lloar-lo, homes rectes.

Tot ha d’ajudar que la part de la celebració de la Paraula (com tota l’Eucaristia) sigui proclamada i viscuda amb el fervor més gran possible.