El llibre dels Salms és el tresor de l’Església. És el seu respirar i la seva pregària. Ella els ha après de Jesucrist, que els recità dins del seu cor, des de la seva jovenesa fins al vinagre de creu. El Verb de Déu en la seva encarnació i en la seva kènosi pregà a Déu, el seu Pare, amb les pregàries del seu poble. Quantes vegades llegim en els sants evangelis que el Senyor anava a les sinagogues d’Israel, per escoltar les Escriptures i cantar els Salms. Al llevant de la sacratíssima cena, la darrera amb els germans, el Senyor va cantar el Hal·lel amb els apòstols, i el Fill estimat del Pare, moria amb els Salms del seu poble a la boca. Tota la narració de la passió i mort del Senyor està tramada amb la melodia dels Salms d’Israel com un cant que venia de lluny, i que, llavors, es realitzava.

Formen part de la unió substancial del Verb amb la humanitat.  Des d’aleshores han estat santificats per sempre. L’Església ha tornat a cantar els Salms en la Litúrgia, donant-los un sentit nou i n’ha descobert el seu primer sentit: aquell que estava en el designi de l’Esperit Sant, quan inspirava la Santa Escriptura. El Saltiri d’Israel és diferent i nou des que ha estat assumit com a pregària pròpia pel Fill de Déu. Des de llavors, els Salms esdevenen vox Christi ad Patrem (“veu de Crist al Pare”). Només en aquest sentit pertanyen al nou Israel, l’Església. Ja el Nou Testament llegeix els Salms aplicats a Jesucrist, i Lluc fa dir a Jesús, camí d’Emmaús, que calia obrir els ulls per comprendre tot allò que la Llei, els Profetes i els Salms, havien dit de Jesús (Lc 24,44). Com un sentit fins ara amagat i finalment revelat.

Tant la primera predicació com la cristologia més incipient fan servir els Salms com a instrument d’elaboració del dogma cristològic. Totes les pregàries dels homes, d’abans i de després de Crist, estan contingudes en el Verb orant del Fill. Era per ell que els homes pregaven i serà per a ell que els homes pregaran després d’ell. El llibre dels Salms pertany al Cos de Crist, al Cap i als seus membres (Christus totus). És de tots i de cadascun de nosaltres. L’Església a través dels segles ha cantat els Salms, com unes onades que van i venen, incessants a través dels segles. Jesucrist és l’admirable cantor dels Salms. Ell, el Senyor, ens els dona i ens els fa cantar a tots. I així esdevenen cants de l’Esposa, l’Església, i, per tant, són cants d’amor.