Sant Pare,

En arribar a Roma per la via Cassia Sant Ignasi de Loiola, Sant Pere Fabro i el Pare Diego de Laínez per posar-se a disposició del Sant Pare Pau III, pregant en una esglésieta aïllada, on el camí es fa inaccessible, a la Storta, Ignasi va tenir una llum de dalt: Ego vobis Romae propitius ero –Jo et seré propici a Roma-. Laínez va recordar després el sorprenent comentari que va fer Ignasi intentant comprendre aquella comunicació interior: -No sé què serà de nosaltres, potser serem crucificats a Roma-. Ignasi, a primera vista, no concebia el favor diví en clau de mèrits, sinó més aviat com el do suprem del martiri.

La memòria d’aquest esdeveniment ens ajuda a entendre la naturalesa profunda d’aquesta crida del Senyor i de la benignitat de Vostra Santedat a convertir-nos en col•laboradors encara més estrets cum Petro e sub Petro (amb Pere i per sota de Pere) de la vostra catòlica sol•licitud pastoral per tota l’Església. A diferència dels mèrits mundans, en l’Església no hi ha altres títols que no siguin els que marquen el camí d’un servei més gelós i compromès amb l’anunci de l’evangeli i el rescat de tothom, sobretot dels més necessitats, en el nom del Senyor.

Que l’ardent color vermellenc que ara portem no sigui per a nosaltres ostentació, sinó memòria vigorosa del nostre Redemptor, que ens va rescatar al preu de la seva Sang. Es convertirà, a partir d’ara, en un signe vocacional d’un nou despullar-nos dels nostres interessos, per donar-nos en tot i per a tothom fins que, per l’amor del poble de Déu i per la fidelitat al Bon Pastor Jesús i al seu Vicari a la terra, s’esgotin tots els nostres recursos.

Estem convocats per la Vostra Paternitat Universal des d’Esglésies geogràficament distants, però agermanades per la seva fidelitat a l’evangeli en circumstàncies no sempre fàcils i, en alguns casos, fins i tot dramàtiques. Testimonis del sosteniment de l’única Església de Jesucrist que subsisteix en comunitats provades tant pel desgast de la incredulitat, com per la guerra, per la pobresa, o que han compartit el dolor de la mort violenta del propi bisbe en defensa de l’evangeli dels pobres. Tot just ara, la joia d’aquests pobles ressona també en els nostres cors

Per part nostra, surt del més profund del cor la pregària paulina: Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,tque ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel. Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls en la caritat (Ef 1,3-4). Veritablement tot és gràcia, i ho hem rebut tot gratuïtament. I és per això que volem tornar a donar-ho tot, invertir tota la nostra vida gratuïtament, fer-ne una oblació eucarística al Pare de tota la misericòrdia en Crist per l’Esperit.

Aquest servei a l’Església i a la humanitat que ens demana Vostra Santedat ens porta a treballar, exultants d’alegria i d’esperança per lliurar al món la Bona Notícia de Jesús. Sí, és precisament el tresor de l’evangeli, tot i que sigui portat de manera pobra i modesta en gerres de terrissa (2Cor 4,7), allò que mentrestant ens esperona per l’impuls d’un foc que il•lumina altres fins als confins de la terra, i no es conforma amb refugiar-lo en les pròpies seguretats. Charitas Christi urget nos (2Cor 5,14): L’amor de Crist ens té agafats. No volem ser una Església autoreferencial; volem ser una Església pelegrina pels camins del món sortint a buscar tothom, introduint en els seus cors el bàlsam de l’alegria i de la pau, eixugant les llàgrimes de molts i alimentant la seva esperança acomplerta definitivament en la reconciliació que ens porta el Fill de Déu.

Que Santa Maria, Mare de Déu i Mare de l’Església ens empenyi, forts, forts, al Cor de Jesús, i ens ajudi a mirar, com una grapa enganxada i unida al Vostre ministeri petri, Sant Pare, veritable impulsor i iniciador de la comunió de tota l’Església, amb la mateixa mirada de Jesús dirigida a la humanitat necessitada de consol.

Gràcies, Sant Pare!