Les Associacions de la Premsa d’Andalusia tenen el costum de celebrar el Dia dels periodistes amb dos actes importants: amb una missa i amb un dinar de confraternització i companyonia. Tot i que el periodisme ja no és el que era, ni els periodistes tampoc, la seva essència i el seu argument perviurà: la transmissió de notícies, a través dels mitjans de comunicació, que han augmentat en varietat, densitat i volum. Per recordar alguns conceptes, “notícia” és el que interessa a més de cinc-mil persones, com es deia als antics manuals de periodisme. Els mitjans de comunicació social s’han incrementat, i s’han afegit als clàssics les xarxes socials en les seves múltiples varietats i formats; les sales de cinema han passat a ser “individuals”: a cada casa o a cada recinte o a qualsevol lloc on hi hagi un telèfon mòbil. El cinema ofereix en els arguments missatges nous i les modes marquen tendències, no només en la manera de vestir, sinó en la manera de presentar-se en la societat.

El cas és que “tot és diferent”: els mitjans i els nous periodistes. Ja no s’exigeix carnet de premsa per informar.

Una bona pregunta seria la de plantejar si celebren els periodistes d’avui, el dia del seu patró, sant Francesc de Sales. En un país, fa uns anys, majoritàriament catòlic, era lògica la seva celebració per seguir el costum i per continuar donant certa importància al dinar del “gremi”.

Només una pinzellada sobre el nostre patró: Francesc de Sales va ser un bon bisbe i un bon home, que va fer servir uns “fulls volants” fent-los passar per sota les portes de les cases per combatre els protestants. I va tenir com a virtut la dolcesa, tot i que a la seva joventut tenia tan mal geni.