Coincidint amb la festivitat del fundador, Sant Joan de Déu, l’Orde Hospitalari ha posat en marxa la campanya La mirada de Sant Joan de Déu, amb l’objectiu de fer una crida a una perspectiva holística de la persona. El vídeo d’aquesta campanya té com a protagonista la Manuela, una dona gran que viu sola, amb problemes de mobilitat i una pensió reduïda. Per a ella, l’augment del preu de l’electricitat i del peix, la dificultat de pujar i baixar escales per anar al mercat o fins i tot la tasca de cuinar esdevenen autèntics obstacles en el seu dia a dia.
En paraules del director general de Sant Joan de Déu Espanya, Juan José Afonso, s’ha triat aquest perfil perquè exemplifica com la qualitat de vida d’una persona no depèn només de la seva salut, sinó també de molts altres factors interconnectats. Si la Manuela disposés d’una pensió més digna i no estigués sola, potser podria accedir a una alimentació més saludable, fet que contribuiria a una millor salut i, alhora, podria evitar-li dificultats per desplaçar-se, fer la compra i preparar els àpats.
La campanya vol incentivar una reflexió sobre aquestes situacions quotidianes i destacar que tots tenim al nostre entorn una “Manuela”. Tanmateix, l’objectiu va més enllà del cas concret: Sant Joan de Déu defensa una manera de mirar la realitat que s’hauria d’estendre a totes les persones, independentment de la seva edat i situació, com es constata diàriament als seus centres.
Des de Sant Joan de Déu s’aposta per aquest canvi de mirada que requereix voluntat i compromís per part de tots els agents implicats. Les entitats que ofereixen serveis, com sant Joan de Déu, tenen la capacitat de connectar l’àmbit social i el sanitari, i, juntament amb l’administració, acompanyar una gestió eficient dels recursos públics per atendre les necessitats reals de la societat actual.
Sant Joan de Déu compta a Espanya amb 80 dispositius, dels quals una vintena són hospitals, mentre que la resta cobreixen altres necessitats vinculades a vulnerabilitats emergents i creixents que, tot i no ser estrictament sanitàries, estan profundament lligades a la salut i condicionades per múltiples factors socials. La seva xarxa inclou residències i altres solucions habitacionals per a persones grans, centres d’ocupabilitat per a persones amb discapacitat i/o problemes de salut mental, dispositius d’emergència per a l’atenció a persones migrants, centres residencials per a aquells que, d’una altra manera, es trobarien en situació de carrer, i escoles d’educació especial, entre d’altres.
A més, aquests dispositius es complementen amb diferents projectes impulsats per la institució per detectar i combatre la soledat no desitjada, afavorir la integració dels col·lectius més desfavorits i promoure la salut mental i el benestar emocional a totes les edats, entre altres iniciatives.
Juan José Afonso destaca que qüestions com la dificultat d’arribar a final de mes, la manca de suport i companyia per a una persona gran, l’envelliment d’una persona amb discapacitat, el bullying escolar o l’exposició dels infants a continguts inadequats a través dels dispositius digitals són problemàtiques que, tot i no poder ser detectades mitjançant una anàlisi de sang o una ressonància, no ens poden resultar alienes. Segons ell, “és de sentit comú abordar aquestes situacions des d’una visió integral i coordinada entre professionals per oferir la millor solució possible i anticipar-se, en la mesura del que sigui viable, a un deteriorament que, en cas contrari, podria arribar massa tard.”
