A Catalunya Cristiana ja ens hem anat fent ressò del’esplèndida carta apostòlica del papa Francesc Amb cor de Pare dedicada a santJosep i ho continuarem fent en l’any a ell dedicat. En aquest número, en laproximitat del 19 de març, centrem el Primer Pla i la portada en el glorióspatriarca.
A la carta, el Bisbe de Roma, entre d’altres, posa en relleusis característiques ben actuals de la paternitat de sant Josep: la tendresa,l’obediència, l’acollida, la valentia creativa, el treball i la responsabilitat.El P. Josep M. Blanquet, en aquest mateix número, en glossa dues: la tendresa ila responsabilitat. Parlem breument de les altres quatre i la seva vigència.
L’obediència: vet aquí una virtut que, ben entesa, no té resa veure amb una docilitat passiva i irracional que podria ser un errormil·lenari de la història de l’Església. Francesc explica que Josep, amb l’obediència,va superar el seu drama i va salvar Maria. Jesús, a Natzaret, aprengué d’ell ifins i tot en el moment més difícil de la seva vida, que va ser a Getsemaní, vapreferir fer la voluntat del Pare i no la seva pròpia i es va fer «obedientfins a la mort, i una mort de creu» (Fl 2,8). Per això, l’autor de la carta alsHebreus conclou que Jesús «aprengué en els sofriments què és obeir» (5,8). Unaobediència, doncs, activa, pastada en el discerniment i la sofrença.
L’acollida: Francesc posa en relleu que s’esdevenen fets enla nostra vida el significat dels quals no entenem, i que la primera reacció ésdecebre’ns i rebel·lar-nos-hi. Josep, en canvi, deixa de costat els seusraonaments per donar pas al que s’esdevé i per més misteriós que sembli,l’acull, assumeix la responsabilitat i es reconcilia amb la seva pròpiahistòria i afegeix en una frase brillant: «Si no ens reconciliem amb la nostrahistòria… sempre serem presoners de les nostres expectatives.»
La valentia creativa: segons Francesc sorgeix especialmentquan trobem dificultats. En afrontar un problema podem quedar-nos aturats iabaixar els braços o bé podem enginyar-nos-les d’alguna manera. De vegades lesdificultats són precisament les que treuen a la llum recursos que cadascú denosaltres ni tan sols pensàvem que teníem.
El treball: des l’encíclica Rerum novarum de Lleó XIIIs’ha destacat la relació amb el treball que caracteritza sant Josep. «D’ell, Jesúsva aprendre el valor, la dignitat i l’alegria que significa menjar el pa que ésfruit de la pròpia feina.» Avui que el treball torna a representar una urgentqüestió social i l’atur assoleix de vegades nivells impressionants, fins i toten aquelles nacions que durant dècades han experimentat un cert benestar, cal,amb una consciència renovada, comprendre el significat del treball que atorgauna dignitat de la qual el nostre sant és patró exemplar.
