Aquest mes d’octubre es compleixen 10 anys de la inauguració del menjador pels pobres de la Comunitat de Sant’Egidio. Va néixer el 12 d’octubre del 2013. Es troba a prop de l’antiga porta de la muralla romana del carrer del Regomir de Barcelona, al cor del barri Gòtic on Sant’Egidio té la seva seu.
De la mateixa manera que es van enderrocar les muralles de la ciutat, al menjador, gràcies a la força feble de l’amistat amb tothom s’enderroquen cada dia els murs de la indiferència i la marginació.
És un lloc d’inclusió i un espai d’acollida i solidaritat, expressió d’una família universal que vol ser la comunitat. Aquí els pobres són posats al centre i són servits a taula
Fa deu anys van començar seient a taula 20 persones. Actualment seuen a taula 250 persones cada setmana i prop de 25 voluntaris estan compromesos cada setmana en el servei. En aquests 10 anys més de 600 voluntaris hi han posat el seu granet de sorra.
El menjador s’obre dos dies a la setmana i ha acollit a més de 5.000 persones, de les quals 2.593 estan inscrites i són de 81 nacionalitats diferents. S’han distribuït més de 120.000 àpats calents a homes, dones, joves i ancians, també famílies amb nens. Gràcies a aquest servei també s’ha ajudat directament més de 600 persones a realitzar l’empadronament, accedir a una escola d’idioma, als serveis sanitaris o a trobar una casa.
Cada hivern es reparteixen més de 1.000 sacs i mantes. S’han fet més de 40 sortides culturals i d’amistat. Gràcies a aquest servei 36 persones ja no viuen al carrer.
El menjador de “la Casa de la Solidaritat” va estar obert durant tota la pandèmia. Complint sempre amb les degudes precaucions, es van distribuir més de 15.000 “sopars itinerants” i elements per protegir-se del contagi.
El dia de la inauguració del menjador, Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio va subratllar la necessitat de construir una ciutat més humana i la necessitat de construir xarxes de solidaritat: “Estem convençuts que la gran malaltia d’una ciutat d’èxit és la manca de xarxes. Cal reconstruir les xarxes, les xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat. Perquè una ciutat és una comunitat de destí.”
