Fill d’una família de mercaders del nord d’Itàlia vinguda a menys, des de petit es va mostrar molt pietós.
Quan tenia uns vint anys va tenir una experiència profunda de conversió en què Crist el cridava a una vida de pregària i renúncia. Vivint retirat del món durant una temporada i amb el suport del bisbe, va escriure una regla de vida comunitària, que seria la llavor dels passionistes. A partir d’aquí Pau de la Creu, juntament amb un germà seu i altres companys, va anar a Roma per estudiar teologia i finalment ser ordenat prevere, i es va convertir en un gran predicador i director espiritual. La congregació va ser aprovada el 1769 i quan Pau de la Creu va morir els passionistes tenien 12 cases i 180 membres. Va ser
canonitzat per Pius IX el 1867.