De condició social molt baixa, el futur papa Calixt I era un esclau de fe cristiana. De gran va ser
finalment alliberat i al voltant de l’any 218 va ser escollit Bisbe de Roma. No va tenir un pontificat
gens fàcil a causa de l’hostilitat del poder pagà i de les divisions internes de l’Església. Personalitats cristianes de pes li retreien el seu origen social baix i el van acusar de ser massa lax amb el sagrament de la penitència, perquè Calixt I era partidari que l’Església administrés el perdó a qui sincerament es penedís dels seus pecats. A la llarga, aquesta va ser la pràctica que tota l’Església va acabar assumint. Calixt I va morir màrtir durant una persecució popular instigada pel poder imperial.