De família noble, Pere Ursèol va ser escollit dux (màxim dirigent) de Venècia després d’una revolta que va destruir bona part de la ciutat. Ell es va encarregar de reconstruir els edificis, entre ells la famosa catedral de Sant Marc. Havent fet això, i desitjós d’expiar els seus pecats lluny de les tensions de la vida pública, ho va deixar tot i es va fer monjo a Sant Miquel de Cuixà. En aquest famós monestir català sant Pere Ursèol va dur una vida de pobresa i pregària, i fins i tot va viure retirat en la solitud d’una ermita propera. Va morir en fama de santedat i pocs anys després l’abat Oliba en va traslladar les relíquies a l’interior de l’església de Cuixà i en va decretar el culte solemne. Va ser canonitzat per Climent XII l’any 1731.