En una societat altament tecnologitzada en la qual tot sembla que ho tenim a l’abast a cop de clic, i en la qual podem trobar una solució específica per als nostres interrogants amb unes dècimes de segon, segurament a molts ens sorgeix la pregunta: és possible trobar respostes i respostes versemblants a les inquietuds que se’ns presenten diàriament? Aquest trobar respostes o solucions, provenen o es basen en el grau de coneixement que tinguem sobre les diferents ciències, arts o disciplines? Per arribar a aquestes “solucions” cal aplegar una pila de conceptes o que sapiguem moltes teories?

Hi ha interrogants als quals resulta impossible fer front per molta acumulació d’informació que tinguem. Hi ha incògnites que, per molt que ho vulguem, no podrem aclarir o solucionar, i d’altres per a les quals ens cal la saviesa i no el simple coneixement.

La saviesa, a més de comptar amb el coneixement, gens insignificant, té a veure amb la capacitat de reflexionar sobre el que un pensa i sobre l’actualització que fa; té a veure amb l’experiència pràctica que cadascú viu i amb la seva capacitat de discerniment. Tot això ens ha de portar a viure coherentment.

Des d’un punt de vista cristià, la saviesa és el primer do que apareix en els coneguts dons de l’Esperit Sant. Des d’aquí, la saviesa va una mica més enllà, perquè ella prové de Déu i suposa veure la vida des de la seva mirada, actuant des d’aquesta òptica o enfocament, sense oblidar tot el que hem dit sobre ella anteriorment.

Ara bé, serà l’Esperit qui ens hi guiï, li donarem cabuda a la nostra vida?