Francesc s’ha reunit amb uns 70.000 joves a la Pontifícia i Reial Universitat de Sant Tomàs a Manila. Deixant de banda el discurs que tenia preparat, ha respost les preguntes de tres joves filipins.

La primera pregunta ha anat a càrrec de Jun Chura, de 14 anys, i de Glyzelle Palomar, de 12, que van viure als carrers de Manila. Jun ha preguntat al Papa per què Déu permetia que els nens fossin víctimes de fets tan terribles com la prostitució i les drogues. Glyzelle no ha pogut contenir les llàgrimes i ha plorat quan ha llegit les preguntes que tenia preparades.

Francesc ha afirmat que “al món d’avui li fa falta plorar”, perquè “només ploren els marginats, els que són deixats de banda”, i els qui “tenim una vida sense gaires necessitats no sabem plorar”. Per això, ha reiterat la importància d’aprendre a commoure’s amb la tragèdia del proïsme, perquè “si no aprens a plorar no ets un bon cristià. Sigueu valents, no tingueu por de plorar”.

Leandro Santos II, estudiant de Dret, li ha plantejat com es podia escoltar la voluntat de Déu i trobar l’amor veritable. El Pontífex ha aprofitat la resposta per alertar sobre el perill de convertir-se en “joves de museu, que ho tenen tot, però no saben què fer. (…) El repte que la vida et posa avui és aquest: aprendre a estimar, no només a acumular”.

De la seva banda, Rikki Macolor, graduat en Enginyeria, ha preguntat com poden els joves ser agents de misericòrdia i compassió. A aquesta qüestió, el Papa ha respost que els cristians han de deixar-se ensenyar pels més pobres: “Aprendre a ser evangelitzats pels pobres, malalts, orfes” perquè “tenen molt per ensenyar-nos”. I ha insistit: “Aprendre a estimar i aprendre a deixar-se estimar.”

Finalment, Francesc ha reprès el discurs oficial per exhortar els joves a afrontar els reptes de ser persones íntegres, protegir el medi ambient i estar sempre a prop dels pobres.