Quan se’ns fa saber que la llavor sembrada “germina i creix sense que se sàpiga com”, és quan hem de recórrer a la confiança que algú intervé en el seu resultat. Aquesta llavor és la Paraula de Déu que fecunda la terra i fa germinar tot el que hi ha sembrat. Referit a la missió de l’Església es tracta de “fecundar i fermentar la societat amb l’Evangeli”. En tot això hi ha un missatge important que hem d’acollir i que ens fa veure que el treball de la sembra és fonamental sempre, com també ho és l’anunci de l’Evangeli i tota obra d’evangelització.

Som cridats a evangelitzar en tota ocasió, sigui de forma silenciosa o de forma explícita, amb el testimoni i amb la paraula, sempre amb la convicció que qui fa créixer la llavor i desenvolupar-se és Déu. Tenim el testimoni de sant Pau que ho precisa molt bé: “Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu es qui us ha fet créixer. Aquí no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu que us fa créixer…, nosaltres treballem en l’obra de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici construït per Ell” (1Co 3,6-9).

“La veritable novetat”, diu el papa Francesc, “és la que Déu mateix misteriosament vol produir, la que Ell inspira, la que Ell provoca, la que Ell orienta i acompanya de mil maneres. En tota la vida de l’Església ha de manifestar-se sempre que la iniciativa és de Déu, que ‘Ell ens ha estimat primer’ (1Jn 4,19) i que ‘és Déu qui fa créixer’ (1Co 3,7). Aquesta convicció ens permet conservar l’alegria enmig d’una tasca tan exigent i desafiadora que pren la nostra vida del tot. Ens ho demana tot, però al mateix temps ens ho ofereix tot” (EG 12). Cada dia podem sembrar molt i bé. Aprofitem-ho!