El diumenge 18 de desembre, La Missa de TVE-Catalunya va ser oficiada per Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona. En aquell mateix moment, el celebrant habitual, el capellà del bisbat de Terrassa Carles Cahuana, volava cap a Catalunya procedent del Perú. Ho feia amb dos dies d’endarreriment respecte de l’agenda marcada, a causa dels talls de carreteres i del tancament dels aeroports provocats pels aldarulls arran de l’empresonament del president Pedro Castillo.

“Vaig arribar al Perú per assistir a una celebració familiar (el meu pare és d’allà). Al començament l’ambient era relativament normal, però la cosa es va complicar, sobretot a la nostra zona”, ha explicat Mn. Carles Cahuana al programa Sense distància de Ràdio Estel.

El rector de les parròquies de la Santíssima Trinitat i de Gràcia de Sabadell ha visitat el Perú durant deu dies i ha pogut copsar la realitat d’un país que viu moments d’enorme inestabilitat: “Personalment, no he viscut una situació de perill personal, però sí de gran incertesa pel fet de no saber quan ni com poder-me desplaçar. A causa de la vaga general es van tallar totes les infraestructures i era impossible sortir d’on érem. En algun moment ha estat un trajecte digne d’una novel·la d’escapada, de nit, passant per camins alternatius i carreteres secundàries per evitar talls i poder arribar a la capital, Lima, on la situació era més normal.”

“A causa de la vaga general es van tallar totes les infraestructures i era impossible sortir d’on érem. En algun moment ha estat un trajecte digne d’una novel·la d’escapada, de nit, passant per camins alternatius i carreteres secundàries per evitar talls i poder arribar a la capital”

Mn. Carles Cahuana, ja de tornada a Barcelona, ens demana que preguem pel Perú, un país ric en recursos naturals, especialment en mines de plata i or, però on aquesta riquesa està vedada a la majoria de la població. Un país marcat per la inestabilitat política i institucional que ha esclatat arran de l’autocop d’estat del president Pedro Castillo i del seu empresonament. “Els arguments que proposen les persones que protesten poden ser justos, però la violència no pot legitimar cap reivindicació per justa que sigui. Sense justícia social, difícilment hi haurà pau veritable”, remarca Mn. Cahuana.