Al llarg d’aquest any que estem vivint s’han produït fortes tempestes i esllavissaments de terres a la República Democràtica del Congo, que han causat centenars de morts i han destruït cases i cultius. Poc abans, el pas d’un cicló devastador va provocar inundacions i va tenir efectes semblants a Malawi. Mentrestant, a Burkina Faso continua present i actiu el terrorisme que es tradueix amb freqüència en episodis de violència i de mort i de tant en tant dona lloc a intents de cop d’estat.

Aquestes notícies no les he conegudes a través dels mitjans de comunicació europeus, sinó que les he sabudes perquè tinc la sort de conviure amb persones d’aquests països, que per tant en tenen informació de primera mà. De realitats semblants, n’hi ha moltes més a l’Àfrica i en altres regions del món. Les desgràcies naturals, la violència terrorista o militar i l’explotació econòmica fan que encara avui siguin milers els morts, els desplaçats i les persones que viuen en una pobresa extrema.

De tot això, se’n parla ben poc. Em pregunto amb quins criteris els nostres mitjans trien les notícies que difonen. Si fets com els esmentats passessin, per exemple, a França, a Anglaterra o als Estats Units, els sabríem immediatament i amb tota mena de detalls. La humanitat ha fet passos importants en el camí vers la igualtat i la solidaritat, però hem de reconèixer que ens continuem mostrant força insensibles amb el sofriment i la desgràcia dels altres, i que estem molt lluny de considerar iguals totes les persones i els pobles de la terra.

El cristianisme proclama un missatge de fraternitat universal. Si ens creiem que tots els homes i dones del món som fills d’un mateix Pare, hem de sentir-nos afectats pels problemes i les necessitats de tots els nostres germans d’arreu del món, de qualsevol poble, raça o nació que siguin. L’interès per allò que passa en països poc coneguts pot ser un primer pas en aquesta sensibilitat universal que sens dubte ha d’anar creixent.