En una ocasió, el Dr. Francesc CamprubíAlemany, perspicaç historiador de l’art i canonge de la catedral de Barcelona,va presenciar una escena singular: en una sala del Museu Marès, davant d’una deles moltes imatges del Sant Crist que hi ha exposades, una velleta s’haviaagenollat i pregava. Uns turistes alemanys se’n mofaven. Mn. Camprubí els vaincrepar en aquest idioma que, pels seus anys de formació a Munic, coneixia bé:«Aquesta dona està fent davant d’aquesta imatge allò per a la qual cosa va ser creada»,els va dir. Aquesta dimensió transcendent és molt important a considerar quanes contempla, es restaura o s’exposa una obra d’art. A més del seu valorhistòric, artístic o sentimental, té un valor espiritual preeminent: unaesglésia fou bastida per acollir la comunitat orant, un retaule fou pintatperquè davant d’ell s’hi celebrés missa i una imatge fou tallada per pregar-hials seus peus. I moltes generacions abans que la nostra així ho han fet. Comdeia el bisbe Pere Tena, expert mundial en litúrgia, l’art no és solamentpedagogia de la fe, sinó expressió d’aquesta mateixa fe.
Les parròquies i els monestirs catalans—malgrat les destruccions i els espolis— conserven encara un ric patrimoni queha de ser preservat. Sobre les mesures que n’han emprès diversos bisbats hidediquem el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana. Les obres d’artsacre, sempre que es pugui, haurien de romandre en el context per al qual forenpensades però això demana unes mesures que no totes les esglésies estan en condicionsde complir, sobretot quan moltes veus demanen també de tenir els templesoberts. La solució de portar-les als museus diocesans i mantenir rèpliques alsllocs d’origen és útil, però no plenament satisfactòria.
Cal no oblidar que els fidels són molt sensibles aaquest patrimoni cultural i espiritual perquè el senten com a propi i aquestavessant transcendent no es pot menystenir en casos tan dolorosos com el litigide les obres d’art de la Franja actualment encara sub iudice. La sensibilitatde poble fidel davant del patrimoni material o intangible és un element a tenirmolt present a l’hora de tractar amb rigor aquest tema i per poder-lotransmetre amb fruit a les noves generacions. I això demana que sigui tota lacomunitat creient la que s’impliqui cada vegada més, amb signes concrets, enaquesta tasca de protecció i divulgació. La iniciativa Catalonia Sacra hi estàajudant molt.
