En el tracte pastoral és freqüent trobar-te amb persones que treballen dins d’institucions de l’Església, però diuen que no són conscients de la seva pertinença. El seu treball no té to apostòlic i sovint queda reduït a feines burocràtiques d’empresa. Per a molts d’ells i d’elles, treballar a l’Església és quelcom aliè a la seva opció cristiana, si és que en algun moment aquesta ha existit. La seva presència té a veure solament amb el guany material que se’n pot treure o amb la necessitat de mantenir un lloc de treball.

«L’espai humà on treballem és el lloc al qual som enviats per dur-hi a terme la missió que se’ns ha encomanat»

Tot i que s’ha de distingir per la serietat i professionalitat que li pertoca, qualsevol treball dins l’Església no és com el de qualsevol empresa. Té per si mateix un to ben diferent, per això necessita una dosi de dedicació que supera sovint la quadrícula d’un horari preestablert. És a dir, va molt més enllà, ja que supera la rutina i és més creatiu. Quan el papa Francesc parla d’estructures dins l’Església té la sinceritat de dir que «poden arribar a condicionar un dinamisme evangelitzador» i que «sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, qualsevol estructura nova es corromp en poc temps» (cf. EG 26).

Per això és tan important intentar anar a la font i recuperar la frescor de l’Evangeli, també en la forma de treballar. Cada vegada que això succeeix «broten nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual» (EG 11). El sentit de pertinença prové de viure l’Evangeli establint vincles entre les persones, la qual cosa predisposa per dur a terme qualsevol feina per senzilla que sigui i fer-la amb la convicció de pertànyer a la comunitat cristiana, a l’Església, que sempre estarà al servei de l’evangelització que comença per l‘acollida, el bon tracte, l’atenció personalitzada, la tasca ben feta, pensant sempre en la necessitat de l’altre i com servir millor.

Quan sortim de la pròpia comoditat, ens adonem que les persones que ens arriben provenen de molts indrets que necessiten la llum de l’Evangeli, la qual cosa vol dir que l’espai humà on treballem és el lloc al qual som enviats per dur-hi a terme la missió que se’ns ha encomanat i que és responsabilitat de la comunitat de l’Església, a la qual pertanyem.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca