El Servei de Famílies Col·laboradores porta en actiu gairebé 40 anys. Pertany a l’Ajuntament de Barcelona i està gestionat per la Fundació Surt. L’objectiu és proporcionar ajuda a famílies que, de manera temporal i per diferents circumstàncies, necessiten que altres persones els donin un cop de mà per atendre els infants. En parlem amb Mayca Velasco, coordinadora del servei (tel. 932 915 966, sfc@bcn.cat).

Com funciona aquest servei?

Té molt a veure amb el ritme i amb la vida de les ciutats, i és que a les ciutats estem molt sols, molt individuals, no comptem amb aquella tribu, amb aquella família, amb aquella xarxa que es pot tenir en poblacions o ambients més petits. El que fem és posar en contacte famílies solidàries amb aquestes que necessiten suport i que no tenen la xarxa. Teixim una xarxa artificial amb la intenció que esdevingui el més natural possible.

“A les ciutats estem molt sols, molt individuals, no comptem amb aquella tribu, amb aquella família, amb aquella xarxa que es pot tenir en poblacions o ambients més petits”

De quin perfil de famílies parlem?

El 66% de les demandes són famílies monoparentals femenines, monoparentals masculines, progenitors que estan separats i progenitors que estan en situació de dificultat i de vulnerabilitat, perquè el nostre servei es demana mitjançant derivació d’altres agents que detecten o que reben la necessitat d’ajuda per part de les famílies.

Una persona que vulgui ser col·laboradora d’aquest servei, quins requisits ha de complir?

El nostre banc de famílies és molt divers. Tenim famílies que són parelles amb fills, sense fills, gent gran, gent jove, persones soles, persones soles amb fills grans, petits… Aquestes persones tindran una sessió informativa: els explicarem qui som, com funcionem, valorarem la seva motivació i el seu interès i si encaixa en el projecte, i farem un estudi de validació. Quan ens arriba la demanda, busquem el millor encaix per oferir als infants un entorn familiar, atent, amb aquelles qualitats i característiques que més bé vagin amb ells. Tot i que som un servei que resolem els problemes dels adults, el que tenim al centre és l’infant. Volem que estigui acompanyat, amb un entorn afectuós i de qualitat.

Com us definiu?

Som un servei preventiu. És un servei amb una tasca molt horitzontal on les famílies que volen ajudar ho fan des del mateix nivell i des de la mateixa realitat. Aquestes famílies ofereixen el seu dia a dia. El nen, la nena, s’incorporarà a una dinàmica d’una família que ja existeix i que enriquirà les seves experiències, les seves activitats, la seva forma de ser, de relacionar-se amb altres persones, ampliarà el seu món. Aquest és el punt enriquidor.

Costa el moment de dir adeu a l’infant del qual s’ha tingut cura?

Tots els adeus ens costen…, però és que no són adeus, són un fins aviat. Aquella relació pot perdurar, com en molts altres serveis d’ajuda i de solidaritat, quan es creen vincles bonics. És veritat que la vida ens porta per diferents camins, però també és cert que quan tu formes part d’un nen, tot i que no continuïs a la seva vida, deixes una empremta. Tots tenim el record d’aquella persona que ens va ajudar, d’aquella persona amb la qual jugàvem de petits, que potser no hem tornat a veure, però que segueix sent una persona important que ens va transmetre afecte i valors en el moment del desenvolupament.