La Setmana Laudato Si’ se celebra enguany del 21 al 28 de maig. Una celebració mundial que uneix tots els catòlics al voltant de la crida a la conversió ecològica que fa el papa Francesc en una encíclica que compleix ja el vuitè aniversari de la seva publicació.
Ara bé, vuit anys després, si ens preguntem quin canvi profund ha operat en nosaltres i les nostres comunitats, quina resposta hi donarem? Certament que a casa nostra han sorgit moltes iniciatives per aprofundir en la Laudato Si’, des de l’escola cristiana, des de Justícia i Pau, des de les parròquies. El pedagog Carles Armengol, en el seu llibre Escoles Laudato Si’. Una pedagogia eco-humanista (Claret), defensa que “cal considerar aquesta encíclica com l’eix vertebrador del missatge social de l’Església per a aquestes properes dècades i com una nova síntesi del pensament social cristià”.
La pregunta a fer-nos és clara: realment hem experimentat la conversió ecològica que ens demana l’encíclica?, vivim amb més austeritat?, entenem que no hi pot haver un veritable plantejament ecològic sense un plantejament social i que, per tant, cal escoltar tant el clam de la terra com el clam dels pobres?
A l’inici, doncs, de la Setmana Laudato Si’ dediquem aquest número a reflexionar sobre la crisi de l’aigua, un problema que perjudica sectors vitals del nostre país com l’agricultura i la ramaderia, la indústria i el turisme i, per tant, cadascun de nosaltres. Ho fem amb una entrevista a Tomàs Molina, cap de Meteorologia de Televisió de Catalunya, i una reflexió del P. Lluc Torcal, monjo de Poblet.
La idea és clara: el canvi climàtic és aquí i ha vingut per quedar-s’hi. I més enllà de lamentar-nos, o bé de pensar que qualsevol temps passat va ser millor, el que hem de fer és arremangar-nos i posar-nos a la feina. Com diu Molina, el futur no serà pitjor del que hem conegut fins ara, sinó diferent, i és hora d’anar-ne posant els fonaments. Els joves, com sempre, hi tenen un protagonisme evident, perquè seran ells els que hauran de tenir cura de la Casa Comuna.
El canvi climàtic també ens enfronta a un altre repte, i és el comunicatiu. De fet, Molina, que és periodista i físic, al juny lliurarà la seva tesi doctoral en Comunicació del Canvi Climàtic. Coincidint que aquest diumenge 21 de maig l’Església celebra la 57ena Jornada Mundial de les Comunicacions amb el lema “Parlar amb el cor, ‘en la veritat i en l’amor’ (Ef 4,15)”, val la pena posar l’accent en la necessitat d’una comunicació capaç de “donar raó de l’esperança que hi ha en nosaltres” i fer-ho amb afabilitat, fent servir el do de la comunicació com a pont i no com un mur. Els temps actuals, amb tants fronts oberts, ho fan urgent i necessari.
