Fa anys que Déu m’ha concedit la gràcia de viure aquest moments litúrgics amb els preferits de Jesús, els últims, és a dir, els primers. Però aquest any hem viscut a l’Hospital de Campanya de Santa Anna d’una manera molt especial que sento la necessitat de compartir-ho amb tots els que enteneu d’aquest tipus de goig de viure al costat i des del costat dels crucificats del nostre temps i la nostra societat.

Han estat moment inoblidables. Tota la setmana però de una manera especial vull evocar el Dijous, “dia de l’amor fratern”, que guardaré sempre en la meva memòria d’una manera especial.

Coincidia amb el meu 88è aniversari i ho vaig poder celebrar amb els meus amics entranyables de Santa Anna, amb qui convisc dia rere dia. Però això va ser només un detall dins de la grandesa d’aquell dia de l’amor fratern.

La cosa va començar amb un sopar compartit amb els acollits. Ja és conegut el fet de la nostra “Taula de fraternitat” en la qual cada dia esmorzen, dinen i sopen al voltant de dues-centes persones, la majoria sense sostre.

Aquest dia vam menjar tots plegats: voluntaris i acollits i vam gaudir d’una fraternitat inoblidable amenitzada pels cants dels nostre “cura cantautor” Mossèn Xavier Morlans.

També s’havia escollit aquell dia per a celebrar -como ho fem cada mes- els aniversaris de voluntaris i acollits que hagin complert anys durant el mes, érem vint i escaig. Es van repartir els pastissos amb les espelmes que entre tots els anys eren uns quants centenars… I es va gaudir de cants, joia i gresca.

Aquell claustre gòtic del segle XV  ja no veu monjos passejant en oració, però el goig de la fraternitat ho fa tan sagrat com el silenci orant dels monjos. Acabat el sopar, un bon grapat d’acollits van atendre la nostra crida a participar del Sant Sopar del Senyor.

Jo vaig tenir l’honor de formar parella amb un d’ells acompanyant els sacerdots amb les espelmes que posaríem a l’altar i després duríem en processó per a formar part del monument. Així mateix, vaig representar, amb ells, un dels dotze apòstols als qui rentarien els peus els celebrants, col·locats en el requadre que formem en la nostra església al voltant d’una gran taula que fa d’altar al mig del creuer. Detall que facilita molt la participació en totes les celebracions. Sentir-nos tan a prop, tan iguals, tan feliços al voltant de la Taula del Senyor, ens va agermanar d’una manera molt especial de manera que en algun moment es van escapolir algunes llàgrimes…

Jo, a més, vaig tenir el goig de compartir la meva vellesa augmentada en complir els 88 anys, perquè m’esperava una sorpresa meravellosa. Mossèn Peio havia preparat per a felicitar-me quelcom que mai havia pogut imaginar: llegir-me unes paraules que el meu pare –al qual venero com a un sant- em va escriure el dia que vaig entrar de religiosa a la Companyia de Santa Teresa, encoratjant-me a la santedat en el meu nou estat, que ell definia, amb orgull de pare, com d’“esposa de Crist”.

Algunes de las fotos que acompanyen aquest escrit reflecteixen el goig d’aquesta nit santa.