La Setmana Santa, en molts llocs i especialment a Andalusia, té tres bonics pòrtics que s’obren com “arcs de llum i d’esperança” per rebre-la, abraçar-la i viure-la intensament, joiosament, esplendorosament.

El primer pòrtic que s’aixeca i es col·loca sobre el cap dels fidels, de la mà de la litúrgia de l’Església, és el Dimecres de Cendra, quan sentim, com brisa de “xiuxiueig diví”, l’argument central de la Quaresma: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.” És el pòrtic més senzill i més humil de la Setmana Santa, que el nostre gran poeta Pablo García Baena, va perfumar amb els seus versos plens d’unció i emoció: “Otra vez, tu ceniza, Señor, sobre mi frente. Polvo soy que algún día volverá hasta tus plantas…”

El segon pòrtic de la Setmana Santa l’aixequen les nostres germandats i confraries, amb els seus cultes solemnes a les imatges, col·locades amb tanta cura i tanta estimació en els anomenats “altars de culte”, veritables trons de l’amor al Senyor i a la Mare de Déu Santíssima.

I el tercer pòrtic de la Setmana Santa l’aixequen esplendorosament els “Pregoners”. Enguany tinc el gust de presentar Juan José Primo Jurado, actualment director de l’Institut Andalús del Patrimoni Històric, que porta al seu currículum extens i riquíssim, no només títols acadèmics, com el de doctor en Història o llicenciat en Filosofia, sinó “experiència del més alt nivell docent i vivències del sublim esperit confrare”.

Són els tres “pòrtics” de la nostra Setmana Santa, que Andalusia es disposa a celebrar i viure amb sentit fraternal de la història, tan propi de les nostres germandats i confraries.